ESBÓS BIOGRÀFIC DE BLANCA A

Blanca viu en un carrer de suburbi; un carrer estret, amb les voreres estretes i les cases estretes. Els graons que pugen als pisos des d’una entrada com un cop de puny són de rajola vermella, amb els vorells de fusta. La barana és de ferro i la pintura de les parets enguixades es pela després d’haver-se bufat. Els replans són curts, amb dues portes, una a cada extrem, proveïdes d’espiell, de trucador i d’un pany corrent.

Blanca ha assistit a l’escola graduada de nenes d’un carrer veí i ha après sense pena ni goig les quatre regles, de llegir i d’escriure (incorrectament), una mica d’història i uns borralls de geografia. També li han ensenyat «urbanitat».

Als dotze anys, la seva mare l’ha «posada» en un taller de modista, on s’ha instruït en els rudiments de l’art de cosir, però no en els del tall. Hi ha fet, però, uns considerables progressos en la «teòrica» del sexe.

Els seus inicis laborals, en una fàbrica, coincideixen amb els primers grapejaments en un cinema de barriada. Els dies feiners treballa de vuit a dotze del matí i de dues a set de la tarda; els dies de festa es diverteix entre les quatre i les nou quarts de deu i torna a casa amb les calces humides.

Als disset anys es deixa estrenar per un casat jove i mal avingut amb la dona que freqüenta un ball al qual el porter permet l’entrada a la noia perquè sembla més gran; s’hi farà durant sis mesos, sempre una mica cohibida per la por de les conseqüències tot i que ell adopta precaucions.

Aleshores coneix un «bon noi» que li agrada i que no desagrada els pares, però hi ha la pega del servei i els cal esperar mentre ell fa el soldat a Albacete. Ho aprofita per començar l’aixovar a casa d’una modista de blanc que viu dues portes més amunt.

Es casen al cap d’un any d’haver tornat ell del servei, quan Blanca, previsora, ja li ha concedit els seus favors en un parc, a l’hora foscant i al capdavall en unes condicions de tan poca seguretat que no deixen gens de marge a una consideració mínimament aprofundida de l’estat de la noia.

Se’n van a viure amb els sogres mentre tots dos treballen aferrissadament per tal de poder comprar-se un pis, a pagues, però les dues dones no s’avenen gens ni mica i com que el marit, sovint cridat a jutjar, fa fil blau fil negre, les relacions conjugals es deterioren abans d’hora.

La vinguda no sol·licitada del primer fill apedaça una harmonia compromesa alhora que ajorna el dia de l’emancipació; els estalvis destinats a la compra del pis es van fonent amb les despeses ocasionades de primer per l’embaràs i després per la criatura, i Blanca, amb un sospir, es resigna a esperar.

Quan enterren la sogra, la relació amb el marit ja és rutinària, però ara a la casa hi ha tres fills, els suficients perquè Blanca, prou enfeinada, no tingui temps de pensar en res més. És més mare que muller.

Dues variants

Blanca no té fills i els estalvis de la parella, que és treballadora de debò, creixen relativament de pressa. Aviat, doncs, es troben en situació de poder abandonar la llar dels sogres, però no tan sols hi ha hagut temps d’iniciar un procés de deterioració entre els cònjuges, sinó que, a partir d’aquest instant, la noia ha de pagar pel ressentiment que engendra en ell el fet d’haver hagut d’abandonar els pares quan començaven a envellir. La infertilitat del matrimoni contribueix, també, a agreujar aquest estat de coses.

Blanca, un dia, s’ha vist sol·licitada per un home que li oferia mil pessetes. En un llampec, ha vist com s’escurçava ràpidament el temps que la separava d’una llar autènticament seva. S’avé a acompanyar l’individu, repeteix l’experiència i, ben prompte, enllaminida, deixa de fer hores extraordinàries a la fàbrica per dedicar-les a uns quants clients escollits. Els vincles matrimonials, lluny de patir-ne, es reforcen. Ara Blanca pot tolerar més bé l’hostilitat de la sogra i, d’altra banda, les seves freqüentacions li permeten d’enriquir la vida conjugal amb prou subtilitat perquè el marit no s’adoni de res. Quan abandonen els pares d’ell, les satisfaccions del llit faran que el noi no exterioritzi aquell ressentiment que podia haver amenaçat llur relació.

Variant de la darrera variant

El marit de Blanca descobreix els seus embolics i, de resultes de l’escena que té lloc, potser amb la intervenció dels sogres i tot, la noia és expulsada de la llar o decideix d’anar-se’n. Ara que s’ha avesat als diners fàcils, es probable que deixi la fàbrica per dedicar-se exclusivament a la prostitució. Si té una mica de sort, trobarà protectors més o menys adinerats que li posaran pis i, durant uns quants anys, menarà una vida confortable. Si no ho ensopega, acabarà fent cantonades.