TÍPICA FAMILIAR
El diari en parla i per això ho comentarem si és prou insignificant o anodí perquè les paraules no facin mal a ningú ni molestin quan el discurs va passant d’una boca a l’altra com sense ganes o tot just amb ganes de dir quelcom que rompi el silenci
«cal tenir molta set per denunciar unes pistoles»
«ja s’ho podia pensar que el detindrien»
«de segur que sí»
«ara si les armes eren rovellades»
«així i tot no se’n poden tenir»
«s’ha ficat en un embolic sí senyor»
«ja tindrà ocasió de penedir-se’n»
«sembla mentida quines coses fa fer la beguda»
i ho corroborem tots perquè és cert i no afegim res o gairebé res a la notícia pintoresca que no ens interessa gens ni mica tot menjant pasta o arròs blanc amb ou ferrat un a cada cap de taula amb l’ampolla del vi en una banda i els gots davant dels plats que traurem ella o jo abans de servir la verdura la carn o el peix i després les postres quan ja hem canviat de tòpic i aquest cop l’accident espectacular que no costà la vida a ningú i va deixar els cotxes com una coca forneix peces menudes que no dringuen com si fossin falses.
I els dies d’excepció contents sense saber per què no hi ha res de diferent i tot és diferent en somriure i explicar una pel·lícula o esmentar una lectura o parlar de la veïna que també avui ha vingut a demanar sal
«no entenc que en gasti tanta»
«potser això explica que el seu marit mengi fora»
«és clar als restaurants més aviat ho fan dolç»
«però ara no hi va tant»
«si fa no fa com sempre»
«se la podria endur»
«si dina amb els clients»
«més aviat hi sopa em sembla»
«si no són clientes»
«sí que em penso que és un murri»
«i les sobretaules es veu que són llargues»
fins a mitjanit o més tard quan torna a les queixes de la dona mal dormida i nerviosa per encauar-se al dormitori del costat on de vegades sento com es fan l’amor indiscretament sense preocupar-se que sóc tan a prop.
Més sovint però són els sermons que s’estiren el diàleg/monòleg interromput reprès interromput i reprès de nou amb veus distintes que canten la mateixa cançó en la meva absència/presència
«cal reconèixer que la vergonya s’ha perdut»
«avui mateix al supermercat una amb la brusa transparent»
«i res a sota és clar»
«no res una estrangera»
«o potser no perquè ja les anem imitant»
«i que no era pas jove»
«tampoc no hauria estat cap excusa»
«no sé pas on anirem a parar»
«ja ho pots ben dir»
aturats al marge del camí sota el terraplè abrupte on s’han quedat a les fosques ben enganxats a l’atrapamosques des del qual per molt que cridin i rondinin i bracegin ja no et poden atreure ni temptar.