ESBÓS BIOGRÀFIC DE BLANCA C

Blanca viu en un carrer brut i animat del barri xinès, on ella i la seva mare, soltera, són rellogades, amb dret de cuina, d’una dona també soltera que, de jove, s’havia dedicat a les mateixes activitats professionals de la mare, sinó que ella era pupil·la d’un bordell en lloc de treballar independentment, pel carrer o en un bar.

Blanca s’ha anat fent gran entre altres dones de «la vida», mal parlades, brutes, disputaires i amargades. Esporàdicament ha assistit a col·legi, però gairebé tots els seus coneixements procedeixen d’un encontorn més immediat i abracen un ample repertori referit a qüestions de cosmètica, roba interior, vestits i, sobretot, de tècnica sexual.

Està doncs ben preparada quan, als tretze anys, la seva mare li combina una primera cita eròtica ben remunerada amb un vell de peles llargues i afeccionat a les desfloracions prematures i incompletes. Un altre vell, també bon pagador, completarà la tasca al cap de pocs dies.

La dona és un «manager» expert i, sota el seu guiatge directe, Blanca freqüenta «meublés» elegants, «garçonières» capritxoses i alguna torre de luxe, que li donen el gust de la comoditat; als sis mesos llogaran una torreta a Sarrià, on es fan passar per la vídua i la filla, respectivament, d’un militar.

Una clientela discreta de fabricants i de fills de fabricants va engreixant un compte corrent que eventualment, als divuit anys de Blanca, temptarà un jove emprenedor, fill de bona família, però de magres recursos i d’escrúpols encara més curts, que li proposarà un matrimoni honorable i una discreta llibertat de costums.

La núvia, vestida de blanc, passa per l’altar i pel registre civil, inici d’una etapa conjugal/mercantil en el curs de la qual Blanca serà mare d’una nena i accionista majoritària d’un negoci de la construcció administrat pel marit. Al cap de dos anys ja viu en una torre pròpia, de vuit cambres, i té dos apartaments, un a muntanya i l’altre a marina. A part d’això, s’avorreix.

La mort de la mare, que s’havia anat tornant molt primmirada, li facilita una «rentrée» al món de la galanteria quan es veu sol·licitada per un admirador impacient d’afegir una altra femella al seu palmarès de faldiller afortunat. Com que Blanca és una experta, però, al cap de quatre mesos li haurà costat cent mil pessetes i una necessitat urgent de repòs; ella, en canvi, se’n surt més fresca que mai.

A poc a poc va redreçant una balança desequilibrada des de la seva adolescència. Ara els amants seran cada dia més joves i més satisfactoris, perquè pot escollir. Una cosa, de tota manera no haurà canviat: sempre pagaran. Els costums ben ancorats no s’arrenquen així com així…

Qualques variants

Blanca, encara una criatura, es deixa robar el seu «dot» per un xaval del veïnat i frustra, doncs, els projectes ambiciosos de la mare. No s’estalvia el vell, ben cert, però ara ja no pot oferir cap «primícia» i les relacions mare/filla en sofreixen. Hi ha escenes, recriminacions contínues, i la noia acaba per fugar-se amb un pinxo que l’explotarà. Li caldrà fer més homes que no convindria per suplir una mala administració, tindrà ensopegades amb la policia, passarà quinzenes a l’ombra, arrossegarà durant anys una sífilis mal tractada i, jove encara, morirà en un llit d’hospital.

Blanca es revolta contra els projectes de la seva mare. Ha conviscut massa temps amb putes per no adonar-se que duen una existència embrutida, miserable. Quan la pressió es fa tan intolerable que ja no pot resistir-la més, aprofita l’absència de la dona per fer-se fonedissa amb la mica de roba que té i es lloga de criada. Servirà fins als vint-i-un anys, quan s’enamora d’un xofer que acaba d’entrar a la casa. Contrauran matrimoni l’any següent i tots dos viuran una vida senzilla, humil i sense història.

Variants de la variant segona

A la casa on ha entrat a servir, Blanca es veu sol·licitada per marit de la senyora, una dona molt activa que forma part d’algunes juntes de caritat, d’un club de bridge, d’una associació cívico/cultural, etc., i sempre es fora de la llar. La noia es resisteix, però ell és insistent i, una tarda, gairebé per la violència, se surt amb la seva. La prenya i, espantat, la convenç que es faci avortar. A darrera hora, però, es repensa i decideix tenir el fill. L’home, que sap que porta les de perdre si ella el denuncia (al capdavall és una menor) es fa càrrec de totes les despeses i li paga la dispesa on la noia s’instal·la. Després ella torna a treballar, de dona de fer feines, per no haver de separar-se del menut.

L’home és plaent i, al cap de poc temps, Blanca descobreix que li agrada de dormir amb ell. La senyora, però, descobreix llurs relacions i hi ha un daltabaix a conseqüència del qual la noia ha d’abandonar la casa. Es lloga en una altra, on també la busquen, si bé ara és el fill, un estudiant. Ella cedeix fàcilment i la relació continua fins que ell, amb la carrera ja acabada, es casa. La reprenen al cap de vuit o deu mesos, quan el xicot s’adona que Blanca hi posa més interès que la seva dona; en morir la muller, de part, la noia farà de mare de la criatura.

Variant d’aquesta darrera variant

El noi la deixa prenyada i, en un impuls juvenil de generositat, vol complir amb el seu deure: s’hi casarà. Els pares, que la culpen a ella, s’hi oposen. Potser convencerien el xicot si no tinguessin el gest barroer d’oferir diners a Blanca. L’estudiant, enrabiat, s’obstina més que mai, trenca amb la família i tots dos se’n van a viure en un àtic que els cedeix un amic pintor. Blanca no vol que renunciï a la carrera i fins està disposada a fregar pisos per mantenir-lo. El pintor, però, està ben relacionat i li proposa de fer de model per a ell i per a d’altres col·legues; despullada, és clar. Al noi li repugna, però entre tots dos el convencen. Es llicenciarà doncs en lleis mentre Blanca inspira tot de maternitats…