AGRAÏMENTS

Molts dels esdeveniments d’aquesta novel·la van passar de debò, tot i que confesso que m’he pres algunes llibertats amb els detalls i la cronologia. Per a la caiguda de Saigon i els últims dies de la República del Vietnam, vaig consultar The fall of Saigon, de David Butler; Tears before the rain, de Larry Engelmann; «The fall of Saigon», de James Fenton; «White Christmas», de Dirck Halstead; Goodnight Saigon, de Charles Henderson, i Giai Phong! The fall and liberation of Saigon, de Tiziano Terzani. Em sento especialment en deute amb Decent interval, un llibre molt important de Frank Snepp que em va inspirar per al vol d’en Claude des de Saigon i l’episodi amb el Buscador. Per obtenir informació de les presons i la policia sud-vietnamites, així com les activitats del Viet Cong, vaig recórrer a The Phoenix Program, de Douglas Valentine; al llibret We accuse, de Jean-Pierre Debris i André Menras; a A Vietcong memoir, de Truong Nhu Tang, i a un article del número de gener del 1968 de Life. A question of torture, d’Alfred W. McCoy, va ser decisiu per entendre el desenvolupament de les tècniques interrogatòries nord-americanes des de la dècada del 1950 i durant la guerra del Vietnam, i també en les guerres nord-americanes a l’Iraq i l’Afganistan. Per als camps de reeducació, em vaig servir de To be made over, de Huynh Sanh Thong; de South wind changing, de Jade Ngoc Quang Huynh, i de Lost years, de Tran Tri Vu. Pel que fa als combatents vietnamites de la resistència que van intentar envair el Vietnam, una petita exposició al Museu d’Història de l’Exèrcit Popular Lao, a Vientiane, mostra els artefactes i armes que els van capturar.

Mentre que aquells combatents han estat oblidats en bona part, o ni tan sols se n’ha sabut l’existència, la inspiració per a la Pel·lícula difícilment és un secret. El documental d’Eleanor Coppola, Hearts of darkness, i el seu Notes: The making of Apocalypse Now em van proporcionar molta informació, igual que l’anàlisi de Francis Ford Coppola al DVD d’Apocalypse Now. També em van ser útils les obres següents: Francis Ford Coppola: Close up, de Ronald Bergan; Francis Ford Coppola, de Jean-Paul Chaillet i Elizabeth Vincent; Hollywood Auteur: Francis Coppola, de Jeffrey Chown; The Apocalypse Now Book i Coppola: A biography, de Peter Cowie; On the Edge: The life and times of Francis Coppola, de Michael Goodwin i Naomi Wise; Francis Ford Coppola: Interviews, de Gene D. Phillips i Rodney Hill, i Francis Ford Coppola: A filmmaker’s life, de Michael Schumacher. També em vaig inspirar en articles de Dirck Halstead, «Apocalypse finally»; de Christa Larwood, «Return to Apocalypse Now»; de Deirdre McKay i Padmapani L. Perez, «Apocalypse yesterday already! Ifugao extras and the making of Apocalypse Now»; de Tony Rennell, «The maddest movie ever», i de Robert Sellers, «The strained making of Apocalypse Now».

Les paraules exactes d’altres persones també han estat importants en alguna ocasió, en especial les de To Huu, els poemes del qual van aparèixer a l’article del Viet Nam News «To Huu: The people’s poet»; les de Nguyên Van Ky, que va traduir el proverbi «The good deeds of Father are as great as Mount Thai Son», que es troba al llibre Viêt Nam exposé; les de l’edició del 1975 del Fodor’s Southeast Asia, i les del general William Westmoreland, que va exposar les seves idees sobre la visió oriental de la vida i el seu valor al documental Hearts and minds, del director Peter Davis. Aquestes idees aquí s’atribueixen a en Richard Hedd.

Per acabar, em sento agraït a un seguit d’organitzacions i persones sense les quals aquesta novel·la no seria el llibre que és. L’Asian Cultural Council, el Bread Loaf Writers Conference, el Center for Cultural Innovation, el Djerassi Resident Artists Program, el Fine Arts Work Center i la Universitat de Califòrnia del Sud em van donar subvencions, residències o períodes sabàtics que em van facilitar la recerca o l’escriptura. Els meus agents, Nat Sobel i Julie Stevenson, em van brindar ànims constants i revisions encertades, així com el meu editor, Peter Blackstock. Morgan Entrekin i Judy Hottensen van mostrar tot el seu entusiasme, mentre que Deb Seager, John Mark Boling i tot l’equip de Grove Atlantic han treballat de valent en aquest llibre. La meva amiga Chiori Miyagawa va creure en la novel·la des de bon començament i en va llegir els esborranys sense defallir. Però les persones amb qui em sento més en deute són, com sempre, el meu pare, Joseph Thanh Nguyen, i la meva mare, Linda Kim Nguyen. La seva indomable voluntat i el seu sacrifici durant els anys de la guerra i posteriorment van fer possible la meva vida i la del meu germà, Tung Thanh Nguyen, que sempre ha mostrat el seu suport, igual que la seva meravellosa parella, Huyen Le Cao, i els seus fills, Minh, Luc i Linh.

I les últimes paraules d’aquest llibre les reservo per als dos que sempre seran els primers: Lan Duong, que en va llegir cadascuna de les paraules, i el nostre fill, Ellison, que va arribar en el moment oportú.