I

Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge anomenat Històries viscudes. El dibuix representava una serp boa menjant-se una salvatgina. Heus aquí la còpia d’aquell dibuix.

El llibre deia: «Les serps boes s’empassen llurs preses totes senceres, sense mastegar-les. Després no poden bellugar-se i dormen sis mesos mentre fan la digestió».

Això em va fer pensar molt sobre les aventures de la jungla i jo vaig intentar, i me’n vaig sortir, de fer el meu primer dibuix amb un llapis de color. El meu dibuix número 1. Era aquest:

Vaig ensenyar la meva obra mestra a la gent gran i els vaig preguntar si el meu dibuix els feia por.

Em contestaren: «Per què ha de fer por un barret?».

El meu dibuix no representava pas un barret. Representava una serp boa que digeria un elefant. Llavors vaig dibuixar l’interior de la boa, per tal que la gent gran poguessin comprendre. Sempre tenen necessitat d’explicacions la gent gran. El meu dibuix número 2 era aquest:

La gent gran em varen aconsellar de deixar córrer els dibuixos de serps boes obertes o tancades, i d’interessar-me més aviat per la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. I així fou com vaig abandonar, a l’edat de sis anys, una magnífica carrera de pintor. M’havia desanimat el fracàs dels meus dibuixos números 1 i 2. La gent gran no comprenen res, ells tot sols, i és cosa fatigosa per als infants de donar-los explicacions contínuament.

Em va tocar, doncs, de triar un altre ofici i vaig aprendre a pilotar avions. He volat una mica per tot arreu del món. I la geografia, això és cert, m’ha servit de molt. D’un cop d’ull sabia distingir si volava per damunt de la Xina, o d’Arizona. És una cosa molt útil, sobretot si et despistes durant la nit.

El meu ofici m’ha fet tenir moltíssim tracte amb moltíssima gent seriosa. He viscut molt amb la gent gran. Els he vistos d’a prop. I això no ha fet millorar gaire la meva opinió.

Quan trobava una persona gran que em semblava una mica espavilada, feia la prova del dibuix numero 1, que he conservat sempre. Ho feia per saber si era veritablement intel·ligent. Però cada vegada em contestaven: «Un barret». Llavors no els parlava ni de serps boes, ni de selves verges, ni d’estels. Em posava al seu nivell. Els parlava de bridge, de política, de golf i de corbates. I quedaven molt satisfets de tractar amb un home tan raonable.