XVI

El setè planeta fou, doncs, la Terra.

No és un planeta qualsevol, la Terra! S’hi compten cent onze reis —sense oblidar, naturalment, els reis negres—, set mil geògrafs, nou-cents mil homes de negocis, set milions i mig d’embriacs, tres-cents onze milions de vanitosos, o sigui, uns dos mil milions de gent gran.

Por donar-vos una idea de les dimensions de la Terra us diré que abans de la invenció de l’electricitat, s’havia de mantenir, en el conjunt dels sis continents, un veritable exèrcit de quatre-cents setanta-dos mil, cinc-cents onze fanalers.

Mirant d’una mica lluny, feia un efecte esplèndid. Els moviments d’aquest exèrcit eren exactes com els d’un ballet d’òpera. Primer venia el torn dels de Nova Zelanda i l’Austràlia. Després, un cop els fanals encesos, se n’anaven a dormir. Llavors entraven en dansa els de la Xina i de la Sibèria. Després, ells també s’escapolien entre bastidors. Llavors venien els fanalers de Rússia i de les Índies. Els últims eren els de l’Amèrica del Sud i els de l’Amèrica del Nord. Mai s’equivocaven en l’ordre d’entrar on escena. Era grandiós.

Els únics que feien vida tranquil·la i regalada eren el fanaler de l’únic llum del Pol Nord i el fanaler de l’únic llum del Pol Sud. Treballaven dues vegades l’any.