XXII

—Hola, bon dia —digué el petit príncep.

—Bon dia —digué el guardaagulles.

—Què fas? —digué el petit príncep.

—Trio els viatgers en paquets de mil —digué el guardaagulles—. Envio els trens que els porten, tan aviat cap a la dreta, tan aviat cap a l’esquerra.

Un ràpid il·luminat va fer tremolar la caseta de les agulles com el retruny d’un tro.

—Tenen molta presa —digué el petit príncep—. Què cerquen?

—Ni l’home de la màquina ho sap —digué el guardaagulles.

I passà rabent, en direcció contrària un segon ràpid il·luminat.

—Ja tornen? —preguntà el petit príncep.

—No són pas els mateixos —digué el guardaagulles—. És un canvi.

—No estaven contents on eren?

—Mai no estem contents allà on som —digué el guardaagulles. I retrunyí un tercer ràpid il·luminat.

—Empaiten els primers que han passat? —preguntà el petit príncep.

—No empaiten res de res —digué el guardaagulles—. Dormen allà dintre o bé badallen. Només els infants aixafen els nassos als vidres.

—Només els infants saben el que cerquen —digué el petit príncep—. Perden el temps per una nina de parracs, i la nina resulta important, i si els la prenen, ploren…

—Tenen sort —digué el guardaagulles.