Aquest és, al meu entendre, el paisatge més bonic i el més trist del món. Es el mateix paisatge de la pàgina anterior, però l’he dibuixat una vegada més per tal de mostrar-vos-el. Fou aquí on el petit príncep aparegué sobre la Terra i on després desaparegué.

Mireu amb atenció aquest paisatge per tal d’estar segurs de reconèixer-lo si algun dia viatgeu per l’Àfrica, pel desert. Si alguna vegada hi passàveu, us ho prego, no aneu de pressa; espereu una mica, sota mateix de l’estel! Si un infant, llavors, ve cap a vosaltres, si riu, si té els cabells d’or, si no contesta quan se li pregunta, endevinareu que és ell. Aleshores, feu-me la bondat! No em deixeu tan trist; escriviu-me tot seguit que ha tornat…