XV
El planeta sisè era un planeta deu mil vegades més vast. Era habitat per un senyor vell que escrivia llibres enormes.
—Guaita! Un explorador! —va exclamar quan veié el petit príncep.
El petit príncep s’assegué sobre la taula tot esbufegant encara. Havia viatjat molt!
—D’on véns? —li digué el senyor vell.
—Què és aquest llibre gros? Què feu vós?
—Sóc un geògraf —digué el senyor vell.
—Què es un geògraf?
—Es un savi que sap on es troben els mars, els rius, les ciutats, les muntanyes i els deserts.
—És molt interessant —digué el petit príncep—. Això sí que és un veritable ofici! —I donà un cop d’ull al voltant seu, pel planeta del geògraf. Encara no havia vist mai un planeta tan majestuós.
—Es moll bonic, el vostre planeta. Hi ha oceans?
—No puc pas saber-ho —respongué el geògraf.
—Ah! —El petit príncep havia tingut una decepció—. I muntanyes?
—No puc pas saber-ho —respongué el geògraf.
—I ciutats, i rius, i deserts?
—Tampoc puc saber-ho —digué el geògraf.
—Però vós sou un geògraf!
—Certament —digué el geògraf—, però no sóc explorador. No en tinc ni un. No és pas el geògraf qui ha de fer el recompte de les ciutats, dels rius, de les muntanyes, dels oceans i dels deserts. Un geògraf és massa important per a fer el vagabund. El geògraf no surt del seu despatx, sinó que hi rep els exploradors. Els interroga i pren nota de llurs observacions. I si les observacions d’un d’ells li semblen interessants, el geògraf fa fer una enquesta sobre la moralitat de l’explorador.
—Per què?
—Perquè un explorador mentider, portaria una catàstrofe en els llibres de geografia. Igualment un explorador que begués massa.
—Per què? —preguntà el petit príncep.
—Perquè els embriacs hi veuen doble. Aleshores el geògraf apuntaria dues muntanyes en llocs on només n’hi hauria una.
—Jo conec algú que seria mal explorador —digué el petit príncep.
—Possiblement. Doncs, quan la moralitat de l’explorador sembla bona, es fa una enquesta sobre la neva descoberta.
—Aneu a veure-la?
—No. És massa complicat. El que es fa és demanar a l’explorador que porti proves. Si es tracta per exemple d’una gran muntanya se li demana que en porti pedres grosses.
El geògraf s’emocionà de cop i volta.
—Però, si tu véns de lluny! Tu n’ets un d’explorador! Descriu-me el teu planeta!
I el geògraf, després d’obrir el llibre, va fer punxa al llapis. Les narracions dels exploradors, de primer s’han d’escriure amb llapis. I per a escriure-los amb tinta s’espera fins que l’explorador hagi portat les proves que se li demanen.
—Què dius? —preguntà el geògraf.
—Oh!, el meu país —digué el petit príncep—, no és pas massa interessant, és molt petit. Tinc tres volcans. Dos en activitat, i un d’apagat. Però mai no se sap què pot passar.
—Mai no se sap què pot passar —repetí el geògraf.
—També tinc una flor.
—No les apuntem los flors —digué el geògraf.
—Per què no, si és el més bonic?
—Perquè les flors són efímeres.
—Què significa «efímeres»?
—Les geografies —digué el geògraf—, són els llibres més bonics de tots. Mai no passen de moda. És difícil que una muntanya canviï de lloc. És dificilíssim que un oceà es buidi. Les coses que nosaltres escrivim són eternes.
—Però els volcans apagats, poden revifar-se —interrompé ol petit príncep—. Què significa «efímera»?
—Que els volcans estiguin apagats o encesos, ens és el mateix —digué el geògraf—. El que compta per a nosaltres és la muntanya. La muntanya no canvia.
—Però, què significa «efímera»? —repetí el petit príncep que, mai de la seva vida, havia renunciat a una pregunta un cop que l’havia feta.
—Això vol dir que està amenaçat de desaparició propera.
—La meva flor està amenaçada de desaparició propera?
—Seguríssim.
«La meva flor és efímera», es digué el petit príncep, «i jo l’he deixada allà dalt tota sola, només amb quatre punxes per a defensar-se contra el món!».
Fou llavors que li sabé greu per primera vegada. Però es va encoratjar:
—Què m’aconselleu que vagi a visitar? —preguntà.
—El planeta Terra —li respongué el geògraf—. Té bona reputació.
I el petit príncep se n’anà, tot pensant en la flor.