52

-Potser només et cal una mica de pràctica. No és fàcil encertar una diana a vint-i-cinc metres amb una arma que pesa gairebé un quilo.

El to de veu d’en Conny Jejder intentava consolar-me, però jo sabia que havia estat un desastre.

Havíem passat més de tres hores junts. L’home havia provat d’ajudar-me amb la pistola. Havíem sortit a fora i havíem intentat el tir al plat i fins i tot m’havia deixat l’escopeta del seu pare. Però no hi havia manera de maquillar-ho. Disparant era un desastre. Més i tot. No tenia remei. Exactament el que sempre havia dit el pare.

A les pel·lícules semblava tan fàcil.

L’assassí professional tan sols havia de muntar el fusell, tenir a la mira la seva víctima i prémer el gallet. A mi m’havia semblat que tenia al punt de mira en Valdemar cada vegada. I tot i així havia fallat.

—N’hi ha que, simplement, no ho duen a dins —va dir en Conny—. Alguns tenen les armes tan associades amb el fet de matar que no se’n surten. No te n’has d’avergonyir.

Amb les botes marrons, l’home va clavar una petita puntada de peu a la neu. Va començar a enfonsar el peu en la capa blanca i es va posar a furgar les pedres del camí sense asfaltar. Em va mirar. Va abaixar els ulls. Les pedretes saltaven al nostre voltant. Els ulls se li van tornar intranquils.

—I doncs… Ara què els diràs a les teves amigues sobre el club de tir?

Me’l vaig mirar i vaig intentar somriure.

—Saps? M’ho he passat realment bé. Però tenint en compte que sóc tan negada, potser podem fer veure que mai no he estat aquí. No m’agradaria que ningú en tragués unes conclusions negatives, i que encara apareguin menys dones. Diré que no et vaig poder localitzar i faré que vingui alguna de les altres. Segur que en aquest món no n’hi ha gaires que siguin tan desastres com jo.

Va semblar alleujat. Em va donar les gràcies i em va allargar la mà.

Jo l’hi vaig encaixar.

—Això no ha passat mai —va dir, i em va picar l’ullet.

Vaig assentir amb el cap, vaig pujar al cotxe i me’n vaig anar. Vaig estar plorant sense parar durant nou quilòmetres. Matar el pare seria molt més difícil del que m’havia pensat.