74

«Tant de bo que la Julia no s’assabenti d’això», va pensar l’Anna quan va desactivar el mans lliures del telèfon i va acabar la conversa amb la dona que els havia trucat de l’SKL per informar-los de les darreres novetats del cas de l’Elisabeth Hjort. En Patrik Morrelli prenia notes assegut al davant de l’agent de policia.

—Em sap greu haver-me perdut el principi. Què ha dit de la carta?

—Res de normal ni d’anormal, era la informació preliminar.

L’Anna va riure per sota el nas i va somriure al seu company.

—Alguna vegada mires les sèries de policies de la tele?

En Patrik Morrelli va aixecar una cella.

—Ho dius de debò? Només aconseguiria enfilar-me per les parets. Si això hagués estat una d’aquestes sèries, faria setmanes que un dels informàtics grillats de la comissaria ja hauria esbrinat que el paper prové justament d’un tipus d’arbre especial que només creix a Herrljunga i que va ser premsat per una màquina d’una mena concreta en una data exacta. En acabat, evidentment aquest geni dels ordinadors hauria aconseguit rastrejar la compra, feta amb una targeta de crèdit que ens portaria a una adreça específica que al seu torn ens conduiria a l’assassí…

Va remenar el cap.

—No, jo no em moc d’en Bob el Manetes. No em poso a veure sèries de policies per por que em mati massa neurones.

—I no et passa amb en Bob el Manetes?

—No de la mateixa manera.

Van callar i van abaixar els ulls a les respectives llibretes.

—De fet, només ha dit una cosa que fos realment interessant —va dir l’Anna.

En Patrik va assentir amb el cap.

—Jo he pensat el mateix. La manca d’estrès.

L’Anna es va mossegar el llavi inferior mentre feia voltar el bolígraf entre els dits.

—Es podia apuntar amb tota seguretat que no estava excitada quan va escriure la carta de comiat. Cap traç brusc en la lletra o qualsevol altra cosa que pogués indicar nerviosisme. O sigui que ningú no la va obligar a escriure-la —va continuar.

—La pregunta és si en realitat es tracta de la carta d’un suïcida. Què hi dius? Anem a fer una visita a en Klas Hjort per collar-lo una mica més?

—No hi tinc res en contra.

S’aixecaven per marxar quan van veure que l’Ulf Karlkvist venia pel passadís.

—En Hjonåker —va dir—. Ara mateix.