Epíleg

En Joseph Carey Merrick va residir quatre anys a l’Hospital de Londres a Whitechapel. Va morir d’asfíxia a dos quarts de dues del migdia l’11 d’abril de 1890. El seu cos va ser trobat pel senyor Hodges i el senyor Ashe. Quatre dies més tard, el coronel Baxter va iniciar els tràmits legals per investigar les causes del seu decés. El 16, el director del Royal London Hospital Francis Carr-Gomm va escriure una altra carta a The Times explicant els detalls de la seva mort. Durant aquell mes d’abril l’equip de metges va treure motlles del seu cos, que va ser dissecat pel mateix doctor Treves. El seu esquelet i les seves pertinences encara són a l’hospital de Whitechapel. Anys més tard les anàlisis mèdiques que se li han practicat han diagnosticat que en Joseph Merrick patí una severa manifestació del conegut com a «mal de Proteus».

El doctor Frederick Treves va seguir exercint la medicina i va arribar a ser metge de la casa reial anglesa. El 1923 va escriure un opuscle on relatava els fets viscuts titulat L’home elefant i altres records. A l’hospital encara es conserva la maqueta de l’església que regalà als Kendal i que els actors van retornar a l’hospital després de la mort d’en Joseph.

En Tom Norman i en Sam Roper van continuar en el món de l’espectacle fins al 1930. El primer va ser conegut com el «rei de la plata».

La matrona Eva Lückes va ser una infermera de referència al Londres del canvi de segle i va escriure alguns llibres on accentuava la necessitat de la dedicació i l’empatia amb els pacients. Va formar centenars d’infermeres que van servir durant la Primera Guerra Mundial.

La infermera Emma Gertrud Ireland va deixar l’Hospital de Londres tres mesos després de la mort d’en Joseph Merrick i va viatjar a Hong Kong per atendre les víctimes de la pesta bubònica. Va morir el 1898 a causa d’aquesta plaga després de contagiar-se d’una companya que cuidava.

El 15 de maig de 2004 l’alcalde de Leicester va inaugurar una placa commemorativa dedicada a en Joseph on es pot llegir: «Joseph Carey Merrick, fill de Leicester, 1862-1890, un veritable model de valentia i dignitat per a totes les persones de totes les generacions».