Agraïments

Una altra vegada, a la Jennifer i al Nicolas per la paciència i comprensió pel temps que, esmerçant-lo amb en Joseph Merrick, he hagut de passar a Daddyland i no a Legoland; als meus pares, que em van ensenyar a respectar tothom i a compadir-me dels més desfavorits; a la Isabel Martí i a tot l’equip de l’agència IMC —en Jordi, la Lola, en Marc i en Carles—, perquè amb els anys —i ja en són uns quants— les coses a poquet a poquet van sortint (i més que en sortiran, si Déu vol); a la Glòria Gasch, de Columna, per confiar en aquesta història des d’abans que comencés a posar-la sobre el paper; a la Zuzanna Celej, perquè és el segon cop que col·laborem i sempre dónes un toc personal i sensible a allò que dibuixes, i gràcies per treure temps d’on no n’hi havia; a en Josep Maria Torrelles, per ser amic dels que hi són quan cal i per encoratjar-me, dinar rere dinar —i ja n’hem fet uns quants—, en aquesta aventura incerta i agosarada que va prenent forma; als llibreters i llibreteres, als bibliotecaris i bibliotecàries que amb els seus consells assenyats a tants i tants lectors petits i grans fan que els escriptors del país cada cop tinguem més presència en els seus espais; als amics i seguidors de Twitter i Facebook i als bloguers de tantes pàgines pel vostre interès i les vostres paraules d’ànim, i pels «M’agrada», i pels «Preferit», i per tantes coses més, i per acabar, als lectors i lectores de Terrassa, perquè el vostre interès i les vostres paraules d’ànim m’ajuden a posar-me davant del paper cada dia.