Nocturn del linotipista

Quan nit és anagrama d’insomni

el linotip del temps destil·la lent

whisky i lletres que es barregen

i dibuixen l’entrellat d’una istòria

quan s’estrena una paraula com un nen

amb sabates noves

t’estimo amor meu et necessito

no em deixis mai per sempre amb tu

—dos cors travessats per la fletxa d’Amor

a l’escorça d’un arbre–

tu ets la meva llibertat

al cementiri de paraules al desguàs

són com les roses les paraules

lletra a lletra com els pètals de les roses

pètals per a vestir la bida

lletres per a bastir la història

de la meva adolescència com un diploma

de suspès per l’ortografia

no em fa por dir que és mentida

que la letra con sangre entra

encara escriuré bida en una habitació adulta

amb les parets empaperades

amb les pàgines d’un llibre d’ortografia

perquè conservo el bici d’escriure

al meu gust la meva istòria