Nodes

La paraula va

del diccionari

als camins

de mil nou-cents noranta-cinc

on fa vacances la memòria.

Passa per la pàgina

i hi il·lumina un paisatge.

No s’atura

ni aquí ni allà

es mou sempre però

no avança

ni recula.

Travessa el punt

on el pensament troba

el pas barrat,

d’on només torna

sensació

so olor color.

L’estiu de mil nou-cents noranta-cinc

són els camins del Lluçanès

que duen a velles ermites:

Sant Genís (Sadevesa),

Sant Jaume del Fenollet

i Santa Margarida de Vilatella,

tan a la vora del Cel

de Cruells (vuit-cents

quaranta-vuit coma vuit metres).

Camins de bosc

camins rurals

escampall d’ones

en dansa

i terrossos.

Un sembrat o una bassa

(neix un camí

en cada paraula:

rutes que menen

al pa i a l’aigua)

esdevenen el centre

del món.

Delfos està

en cada pedra dreta,

en cada alzina solitària.

Una pregària

la llum

tènue filtrada

sota la cúpula verda

d’una catedral d’arbres.

Emergir

per sentir

l’escalf del sol.