Eren tan diferents, les noies de la platja;

cabell ros i pell bruna, cuixes de sol i aram…

Als seus llavis el mar hi havia posat mel

i al seu sexe la sal era dolça també.

En bevíem l’olor. Compartíem llamins

fenyuts amb l’esponjada dels pits i de les anques.

No calia dir res: tot era gratuït,

tot podia ser pres com un àpat servit

en la plata de vidre transparent dels sentits.

Ens endúiem les deixes al càmping, i a la tenda,

seguíem atipant-nos fins que era nit tancada.

En la fosca una barca va topar amb els esculls

de la cala. A l’alba ja no en quedava rastre.