Les noies de la platja, de nits, cap a on anaven

que ja ni les trobàvem a dins dels nostres somnis?

La matèria amb què eren fetes es diluïa

al mar, rere els esculls, quan el sol s’apagava.

Però a l’hora del llop, l’instant abans de l’alba,

fèiem a les palpentes el camí de la cala:

hi enceníem un foc perquè elles retrobessin

la ruta de tornada. Ignoràvem encara

que l’alba no ens les duia, que no ens les tornaria

mai més cap altra albada…