A l’hora del dinar amagàvem les mans

brutes de merda i sang sota les estovalles.

L’escudella tenia el gust de la tristesa

i el pa sabia a ombra. Dins el quadre del déu,

a la dreta del pare, la veïna menjava

trossets dels nostres cors. En acabar aquell àpat

ja no érem nosaltres mateixos, sinó l’home

que es mira de reüll

al mirall.