Les gavines

Roseguen l’aire amb blanques ales d’àngel

manllevades.

Un sinistre escamot.

Una nina decapitada.

Una navalla d’afaitar rovellada.

Els ulls d’Èdip en una palangana.

Un manat de flors grogues i vermelles per terra.

Guardeu-me un secret:

tinc amagat un tresor de milions i milions

en or i diamants a sota d’una rajola

i a dins d’ampolles buides de xampany.

Àngels, que us heu venut les ales?

La cançó de les noies del pati crema més que la gana.

M’amago en el mirall i entro per sorpresa en la meva imatge.