Nigredo

Com l’aire imagina en la nit el món,

gesta el teu ventre un fill, un diamant carnal.

Alquímica duplicació de la matèria, memòria

que germina en una terra femenina.

En el fons sense llum em nego: sóc cec,

negre, tenebrosa projecció del ser.

En el fang del teu ventre em poso: no sóc;

he vingut a desnéixer al pou d’absoluta foscor.

Matèria Prima, el cos, engrunat i amb foc barrejat,

en els sucs del teu ventre bullit, putrefacte i en

excrements diluït.

D’aquesta pedra tu en faràs vas per brindar

amb la primera llum de l’albada imminent.