Quatre colors aparien el món

On em dissolc i on la beutat consir;

Si de la mar faig el meu elixir,

Dels quatre tints assaig el joc pregon.

Bru del teu nu i del teu ésser abscon,

Blau de la mar i dels ulls on em mir,

Blanc de l’hostal i, puix que em plau el gir,

L’ardent vermell que el teu llavi difon.

Altre deport no sé, ni vull per mi;

Bàrbars sé els temps i els anys m’hi fan enclí,

La sang em bull, i el que vull és confús.

Oh Rafael, entre tots el Diví;

Brueghel però, i Bosch eterns i durs!

Davant la mar el meu goig és l’art clus.