Sota les voltes diu Marta que es mulla;

—Treu-te el mallot, guarneix-te de lilàs,

Que sí que só, més que ningú, veraç:

Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla.

Cendra i boirassa: Mar. Ni sol! La mulla,

Rou del teu cos! Babau: Omple el cabàs,

Balla damunt la palla, ¿capiràs

Per què entre aigua i lilàs no cal cogulla?

Porta el vi vell; arran de freu és dolça

La palma escassa. —Cobrim d’alga i molsa

Cossos i mots, bevem! De flor i ruixim

Farem ample dosser. Qui mira prim

En cala breu? Un tret és un impacte:

Sota paraigua som el Nombre Exacte.