A J. Bofill i Ferro

A l’erm obac bastim casal i erola,

I omplim, corbats, la sitja i el celler;

Del roc perdut fem dos contra esparver

I l’aigua a doll dóna força a la mola.

A l’areny mort que la mar brava assola,

En orba nit amarrem, sense esquer,

Xarxa i llagut, i un cau ens és recer

Sota penyals, en deserta platjola.

Plantem la vinya als cims, sense drecera,

I l’olivet entre timba i tossal;

I ens és un pler, Senyor. I el pa i la sal

Que us demanem, ulls molls, en la preguera

No ens són sobrers, i amb urc, en ple mestral,

Mà i peu sagnants, clamem l’Hora Severa.