Les mans en creu i el front signat amb cendra

Davall, de nit, als infèrtils ribatges

On tantes veus fan cor, i vull comprendre,

I on rocs i munts aparenten imatges.

Oesc la mar pels calancs, i els oratges,

I en antre obscur que la ment vol defendre,

M’escolt a mi. I per cingles salvatges

Amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!

Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom,

Que em dic a mi, tot alt, en cala morta,

Em torna estrany. I tantes veus no entenc.

I si pels cims alimares encenc,

Tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta

L’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!