Trencàvem ametlla i en ventàvem la pellofa mentre els altres, disfressats d’almogàver, esperaven l’arribada de la princesa en una platja morta

No cal pas que el seguim si l’home s’esgarria pels molls on encallen les flors amb pigment de nit llarga i calenta.

Ni ens vaga de provar l’aigua d’herbes que beuen els feuins quan crema la rabassa.

Si ens esbronquen, altius —ells, lacais de les hores— lleveu, altes, les falçs!

Marideu-vos, oh verges! Embosqueu-vos a l’espessor del brancam dels decàlegs;

Exulteu si, al port vell, s’encrespen els velams,

Als solius ja no ens fan por els qui seuen, tibats, en cadires reials, a la ratlla dels somnis.

—Fem foc amb els diaris que porten les noves de darrera hora escrites per dements, en fulls fal·laços!

Nosaltres, els novells, reposants i observants, i, a l’alba, delirants, a la llum ancorada de la mort,

Trencarem les ametlles amb martell lleuger damunt els marbres solars, i omplirem els garbells de clofolla i pellofa voladisses.

Abril de 1930