No crec perir puix que el traspàs ignor,

Mes de qui mor cobeig l’allunyament;

En goig de carn als límits só present,

I aures i dolls són precs i cants d’amor.

Si pels asfalts acceler el motor

—I pens en tu—, tal pels espais, rabent

—Pens en la mar—, m’evadesc indolent

Sense compàs ni hangar, palma ni llor.

De l’insegur faig alberg, i quan sall

Pel cim neulós o per pregona vall,

A cara i creu conjur atzar i sort.

Del temps captiu, l’instant m’és dolç conhort,

Visc de la Mort i Ella m’exalta, etern

Davant la mar, o en borrasca d’hivern.