Fútil joc: dius, i te’n rius, que ets d’Atenes

Pels teus ulls clars, Oidà, jo só romà,

Dic, i en ric. Dona: —Qui del call dirà

(Turc?), «Del meu burg?». Per les teves rehenes

D’aigua i cristall —flors de sol i sal!— menes,

Flota de caracuits, el ball. (Hi ha

Dofins cualluents al fons; ençà,

Tot de velers ambigus). M’anomenes:

Per a tu só l’absent, d’ara i d’antany.

(D’Atenes! Rius. I dius: «Sóc hodierna»).

Jo enyor Sisímitris i la caverna,

L’urbs de cer i ciment i l’averany

Que obre camins al cel al meu afany.

Carnals els ulls, però la ment, eterna.