Si pogués acordar Raó i Follia,

I en clar matí, no lluny de la mar clara,

La meva ment, que de goig és avara,

Em fes present l’Etern. I amb fantasia

—Que el cor encén i el meu neguit desvia—

De mots, de sons i tons, adesiara

Fes permanent l’avui, i l’ombra rara

Que m’estrafà pels murs, fos seny i guia

Del meu errar per tamarius i lloses;

—Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!—

Tornessin ver l’Abscon, i en cales closes,

Les imatges del son que l’ull evoca,

Vivents; i el Temps no fos; i l’esperança

En Immortals Absents, fos llum i dansa!