V

Vam arribar en aquell poble i no hi havia ningú, però per places i passatges sentíem la fressa dels qui foren i de llurs danses, i les esquerdes dels murs esbossaven la faç dels qui vindran. Una llegenda clandestina gravada al peu d’unes figures que imitaven, rústegues, uns mísers infants deia: «Sempre som en existència d’altri». Vam fugir pel coll fronterer vestits amb pells primitives i carregats de llibres

No tinguis por, les ombres són de pedra;

Llindes endins remoregen fontanes

I el vent fullós virolai dels espectres.

Per cambra i clasta sento veus i passos,

I cants de nit en llargues foradades

Sota els vinyars amb clarors europees.

A les parets, als batents de finestra

I als horts murats veig les cares pintades

Dels qui van viure, vidents, en els segles,

Dels qui vindran —franques lluors futures!

Hi som tu i jo, la testa decantada,

Amb colors crues de ratlla estremosa.

Pertot, ah las!, els veires delectables:

Escrits antics camperols i purpuris,

Naus boreals a la lloia votiva,

Voris vexats amb empremtes divines,

Calcs d’En Miró amb alfabets rupestres

—Verds i grocs lents en naufragi de tintes.

Sota el pont vell amagàvem les armes,

I riu avall se’n van les salzeredes

I llur embruix, les corol·les nocturnes,

Pàl·lids icons i confuses roselles.

Oh missatger, núvol alat, oratge:

—Aombra el mar amb àcides parpelles!

Al bardissar hi ha una toia esfullada

Amb rous secrets i ceres clandestines,

De quan olfacte i ull eren dolls d’aigua

Cascadejant en un verger de laques

I l’home era home en una selva d’homes;

Marfils en creu coberts amb gases rosa!

—Aixeca el braç, sangosos els estigmes,

i toca el cel, o blancors deslligades!

Nacres solars del Diví Simulacre,

Amb gels ocults que delaten el pòrfir

I sots pregons amb sidèries polpes:

Venci el blau pur i brolli la semença!

Al celler musc amb frescors molineres

Sentim, oh hisops pasquals!, música nova

I balls d’avui, complantes enyorades;

(Aspres besars en ponents adriàtics,

Do de tots dos en albergs albanesos)

Però els hostes no hi són i els llibres ens fan nosa!

Caminarem descalços per les pedres,

Flairós el pit dels èxodes herbosos,

El llavi clos a les pairals rondalles,

El front marcat amb sang de les senyeres,

I els ulls perduts als brulls de falses Medes

Amb fars i freus a les cales adverses.

Veiem el mar entre parets calentes,

Ceps cimejants i arbòries fumeres.

—Dem-nos les mans i desxifrem els signes!

El cercle pur prolonga llums sonores

Al pur desert, hivernacle de perles;

Ens parlem baix en una llengua estranya.

Heus ací el bar i allà la barberia.

Al Pla de Dalt, amb farigoles tendres,

El dolmen, nu, gravat amb els horòscops.

I al peu del mas, a l’ombrosa comella,

Testes de sants entre bidons i rodes.

Oh voluntat de foc que empeny la brisa!

Tornarem sols per la isarda drecera

Que no sé on duu, darrere la duana,

Coberts de pells, corbats pels incunables

I els cossos balbs:

—No miris endarrere!

Una barca s’emporta les campanes

I hem escampat els vidres per la platja!

Portbou, octubre 1934