A J. M. López-Picó

Fuig el real però la sang m’aviva

I tot és bell, i el món em don’ gaubança,

I si em complac en la forest aspriva,

Exult en plor davant la plana mansa.

L’herbei, el roc, la rel, l’aigua captiva.

El joc de nuus, al tard, la nit que avança,

La nau desfeta en la borrosa riba,

L’ocell al ras i l’ombra que l’atansa.

El vent que alça castells i mou la mar,

I al lluny, entre dos llustres, l’estel rar,

I en carrer tort la cançó de l’auriga;

El fenc humit, els olis de l’hangar,

El mot novell, i el vell que l’art relliga:

Tot l’or espars en una estampa antiga!