Record de Roses, 1918

Porta les xifres ben altes! I tomba

Riba de Mar enllà: Som el jovent

De mil nou-cents divuit, i dins un rombe

Encabim la Natura i el Moment.

Qui diu, il·lús, que deu per deu fa cent

Si el diumenge s’enlaira en una bomba

I cal dur vesta per fer un art docent

I pintar el sol morent en fràgil tomba!

Qui crida irat, si ens domina l’esport

Del submergir que fem, fora de port

(Quan brollen llums sota les aigües manses),

D’un l, un 9 i un 8, d’un vermell fort,

I escoltem Bach en un llagut estort

D’un naufragi dels temps de les romances!