A quin abis tots dos, a quin repòs.

Entre clarors de sal en vasta platja,

Ens vam conèixer en equivoca imatge

I en cels innats junyíem cos i plors?

Sol cadascú en l’introbable clos,

Absent la ment en insòlit paratge,

Uns en l’engany però, a sang i oratge

Al vall ermós collíem falses flors.

¿Fores en mi la fútil aparença.

Aigua i abís en areny imprecís

O regueró de foc en horta i brulls?

En la sopor de l’alta coneixença

Veig Arbre i Fruit, Serpent i Paradís

A les cales secretes dels teus ulls.