He viscut molt de temps en vastes portalades

que els sols marins tenyien amb mil llums

i que columnes grans, majestuoses, dretes,

convertien de nit en grutes de basalt.

Les ones, cabdellant les celestials imatges,

mesclaven de manera mística i solemne

poderosos acords de música admirable

amb el to del ponent reflectit als meus ulls.

Va ser allà que vaig viure en voluptats calmades,

al bell mig de l’atzur, d’esplendors i d’onades

i d’esclaus despullats molt impregnats d’olors

que em ventaven el front amb tot de palmes;

i no calia que fessin res més que aprofundir

el dolorós secret que a mi em feia llanguir.