L’Odi és la bóta de pàl·lides Danaides;

la Venjança enfollida, de braços roigs i forts,

ja pot vessar i vessar, en les tenebres buides,

poals tot plens de sang i llàgrimes de morts,

que el Diable en secret forada aquest afrau

pel qual s’enfugirien milers d’anys de suades

encara que la Venjança reanimés les víctimes

i en revisqués els cossos, per xafar-los després.

L’Odi és un embriac al fons d’una taverna

que sent com l’alcohol li fa venir la set;

es multiplica sempre, com la hidra de Lerna.

—Però els bevedors feliços ja saben qui els sotmet

i l’Odi és abocat a un destí lamentable:

no poder adormir-se mai sota el taulell.