Entre molts de flascons, de teles ben brodades,

mobles molt voluptuosos,

marbres, quadres bonics i robes perfumades

amb caients sumptuosos,

dins una cambra tèbia on, com a l’hivernacle,

l’aire hi és perillós, fatal,

on rams de flors marcides en sepulcres de vidre

exhalen un sospir final,

un cos decapitat escampa, com un riu,

sobre un coixí desalterat,

una sang roja i viva: la tela se l’empassa,

insaciable com un prat.

Com pàl·lides imatges que l’ombra fa sorgir

i ens lliguen la mirada,

el cap, amb l’embolic de cabellera fosca

i joies precioses,

igual com un ranuncle, reposa a la tauleta

de nit; deserta de pensades,

una mirada vaga, com el crepuscle neta,

fuig d’aquells ulls girats en blanc.

Damunt el llit, amb gens d’escrúpol, el tors nu,

en total abandonament,

estén una secreta resplendor i la fatal bellesa

que la natura va donar-li;

una mitja rosada, amb trossos d’or, queda

a la cama, com record;

la lligacama, com ull secret i flamejant,

llança un esguard de diamant.

El singular aspecte d’aquesta solitud

i d’un retrat molt llangorós,

amb ulls provocadors, igual que l’actitud,

diu un amor ben tenebrós,

un goig culpable i festes molt estranyes,

plenes d’infernals petons,

goig d’un estol d’àngels malvats

nedant als plecs de les cortines;

i, tot i això, ben vista l’elegància fina

de les espatlles de perfil sobtat,

el costat eixerit, les anques punxegudes,

igual que un rèptil irritat,

que jove, encara! —L’ànima seva, exasperada,

i els sentits, que el tedi es va menjar,

van entreobrir-se a la dement gossada

d’anhels errants i esgarriats?

L’home vindicatiu que no vas ser capaç, en vida,

malgrat el teu amor, d’assadollar,

va satisfer-te sobre la carn inerta i complaent

la immensitat del seu desig?

Respon, impur cadàver! Alçant-te, amb braç febrós,

sobre les trenes rígides,

digue’m, esgarrifosa testa, sobre les dents gelades

teves, no hi va deixar un adéu suprem?

—Lluny d’aquest món burleta, lluny de la massa impura,

i magistrats encuriosits,

descansa, dorm en pau, estranya criatura,

al teu sepulcre misteriós;

el teu espòs corre pel món, la forma immortal teva

vetlla a prop seu quan dorm;

igual que tu, no en tinguis dubte, ell et serà fidel,

constant fins a la mort.