La profètica tribu de ninetes ardents

ahir es va posar en marxa, amb els nens

a l’esquena, o oferint a llur gana espantosa

el tresor sempre a punt de les mamelles toves.

Els homes van a peu, amb les armes lluents,

a frec dels carruatges on s’apilen els seus,

deixant vagar pel cel els ulls afeixugats

per la nostàlgia trista de quimeres absents.

Al fons del seu amagatall terrós, el grill

rebla el seu cant en veient-los passar;

Cíbele, que els estima, augmenta la collita,

fa que ragin les pedres i floregi el desert

al pas dels viatgers per als quals és obert

l’imperi familiar de tenebres futures.