El tedi ha fet que tinguis una ànima cruel.

Per exercir les teves dents en joc tan peculiar

cal que mosseguis tothora un cor distint. Els ulls,

fulgents com els aparadors de les botigues

o els teixos flamejants de les disbauxes públiques,

empren, desvergonyits, manllevada energia,

sense arribar a conèixer mai la llei de la bellesa.

Màquina cega i que no hi sent, en crueltats fecunda!

Saludable instrument que beu la sang humana,

com és que no coneixes la vergonya?, com és

que no t’has vist morir als miralls aquests encants?

La grandesa del mal que dius que et fa tan sàvia,

mai t’ha fet recular, plena d’espant,

quan la Natura, gran en secrets propòsits,

de tu es serveix, oh dona, oh reina dels pecats

—de tu, vil animal—, per modelar-ne un geni?

Oh fangosa grandesa! Ignomínia sublim!