TELESFORO MONZÓN I CATALUNYA
18 Publicat a Avui, 19 de març del 1981.
Telesforo Monzón, ex-ministre del govern basc i ex-diputat a Corts de la República espanyola, ha mort. La seva actuació com a dirigent d’Herri Batasuna, que l’havia dut a guanyar, un cop més, una acta de diputat, és prou coneguda de tothom. Però és probable que ben poques persones sàpiguen que l’any 1934 Telesforo Monzón va ser a Barcelona, on va intervenir en un acte públic en representació dels nacionalistes bascos. Es tracta d’un acte que, per l’especial significació que va tenir i el destacat protagonisme que a Telesforo Monzón va correspondre, val la pena d’evocar.
Fou el 13 de juny. El dia abans, com a protesta contra la decisió del Tribunal de Garanties Constitucionals, que havia resolt que el Parlament català no tenia facultats per a legislar sobre les matèries afectades per la llei de contractes de conreu, els diputats catalans a les Corts de la República espanyola, excepte els de dreta, van abandonar els seus escons. Els diputats nacionalistes bascos s’hi van solidaritzar i, tots plegats, catalans i bascos, van ser rebuts a Barcelona per una gran multitud que, enarborant banderes vermelles i banderes barrades amb l’estel solitari i llançant crits de «Visca Catalunya lliure!» i «Gora Euzkadi askatuta!», volgué homenatjar-los.
Després de Joan Casanovas, president del Parlament català, de Miquel Santaló, cap de la minoria de l’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament espanyol, i de Ventura Gassol, conseller de Cultura del govern de la Generalitat, Telesforo Monzón s’adreçà al poble. Caldrà que, pel seu significat, les paraules que va pronunciar no siguin traduïdes. El seu discurs començà així:
«Catalanes: en el momento de mayor emoción de mi vida, lamento con toda mi alma que vosotros, catalanes, con vuestra propia lengua, y nosotros, vascos, con la nuestra propia, tengamos hoy que entendernos en la lengua de los hombres que no nos entienden».
I va afegir: «En este momento grave de responsabilidad para vosotros y para nosotros, comparto en absoluto el entusiasmo y la disciplina del pueblo de Cataluña y la energía, el temple y la serenidad de vuestros dirigentes en estos momentos de memorable trascendencia, y debo deciros que en Euzkadi existe la misma disciplina y el mismo entusiasmo en el pueblo; la misma serenidad en los dirigentes. No intervenimos, catalanes, en el pleito de un pueblo. Para nosotros Cataluña es una nación y esa nación y ese pueblo, con facultades reconocidas por la misma Constitución y en uso de su perfectísimo derecho, se ha dada a sí mismo una ley. Yo no discuto la ley. Nosotros no hemos adoptada el acuerdo de retirarnos del Parlamento por la ley misma, sino por el derecho vuestro indiscutible a daros esa ley».
Després, malgrat que sabia prou bé que entre la multitud que l’escoltava abundaven els anticlericals, els agnòstics, els ateus… féu l’afirmació se-güent: «Tengo fe ciega en los dos ideales de mi vida, que no me avergüenzo jamás de proclamar en ninguna parte. Yo creo en Dios y en mi patria». I, enmig d’una gran ovació: va oferir als catalans l’ajuda del poble d’Euzkadi.
Clogué l’acte el president Companys que, entre constants i entusiastes ovacions, va dir:
«Catalans: Les primeres paraules que pronunciï han d’ésser per a proclamar les tres úniques que jo conec en idioma basc: Gora Euzkadt Askatuta». I continuà: «Cal expressar als nostres germans d’Euskadi el profund agraïment que sentim per la seva solidaritat amb la nostra pàtria.
Són, ací hostes d’honor, davant del poble; son els nostres germans estimats, i si arriba un dia en què Euskadi, donant-se les directives que ells vulguin, demani la solidaritat de Catalunya, tots els catalans els prestarem el nostre ajut».