EL CANVI

Publicat a Avui, 4 de novembre del 1982.

Fins a quin punt el resultat de les eleccions farà possible el canvi?

Si, del PSOE, en tenim en compte això que en diem la imatge i, fins a cert punt, els principis bàsics, haurem d’arribar a la conclusió que el triomf rotund que ha obtingut en el conjunt de les terres de l’Estat espanyol tradueix un decantament dels electors cap a l’esquerra; malgrat que, quan ens fixem en el seu programa electoral, tan clarament exposat durant la campanya, si uséssim la terminologia convencional que serveix per a avaluar projectes polítics continguts entre dos extrems distants i incompatibles, ens caldria situar aquest partit, ni que fos d’una manera conjuntural, en una zona força pròxima al centre. Ens acaba d’empènyer a intentar aquesta valoració el fet, significatiu, que la seva victòria hagi coincidit amb la desaparició, com a força política important a l’àmbit de l’Estat espanyol, del centrisme; encara que no podem oblidar que el triomf del PSOE també s’ha nodrit, en bona part, del vot comunista.

Si fossin encertades aquestes consideracions, podríem donar com a ben probable que la gran majoria dels ciutadans de l’Estat espanyol ara com ara no desitja —en tot cas, si ho desitja, no ho creu possible— l’enderrocament de les bases del sistema capitalista, però que vol —i aquest voler sí que és clar i rotund— l’afermament d’un ordre democràtic que acabi d’un cop amb les velles estructures estatals creades a profit d’una concepció oligàrquica de la societat que confon els interessos del poble amb la puixança d’unes classes privilegiades; unes estructures que el franquisme va fer servir durant quaranta anys i que els seus successors de la UCD no han sabut o no han volgut substituir.

Aquesta substitució, que hauria de permetre que tothom tingués accés real al poder polític i econòmic i que s’acabessin les coaccions disfres-sades amb retòrica populista, seria el canvi que d’una manera rotundament majoritària han triat els votants del 28 d’octubre, la mena de canvi que propugnaven els vencedors. Però no hi haurà canvi sinó fracàs si els nous governants no agafen el toro per les banyes, de seguida; si des del primer moment no prenen les mesures adients —totes les mesures adients— perquè d’una vegada i per sempre resulti impossible que la política de l’Estat espanyol, en comptes d’estar controlada pel poble, pugui dependre de la voluntat dels qui, tradicionalment, han fet prevaler els seus interessos de grup imposant-se, quan els ha calgut, per la força.

Ara bé, aquest capgirament de les estructures estatals, aquest canvi, caldrà que es faci ara, sense perdre temps, d’una manera prioritària. En aquests moments, els condicionaments psicològics l’afavoreixen; d’ací a uns mesos, és possible que sigui massa tard. Ara, la victòria obtinguda a les urnes és inqüestionable; ningú no té força moral per a encarar-s’hi.

D’ací a uns mesos, potser el neofranquisme ja es veurà amb cor d’especular amb les dificultats que haurà heretat el nou govern, i podria donar-se el cas que les manipulés a profit seu i que intentés d’engruixir-les. Si arribava aquest moment, caldria que el nou govern ja hagués pres totes les mesures perquè fos impossible d’interferir en la política fent ús de la violència; que l’únic recurs possible per a accedir al poder fos el que passa pel previ assentiment lliurement expressat pel poble.

Tot respectant, escoltant i fins i tot fent-se seves les propostes encertades dels partits de l’oposició, caldria que el nou govern defugís els paranys de nous consensos paralitzadors. I hauria de tenir una especial sensibilitat per la problemàtica de les nacionalitats històriques, ja que és prou comprovat que no pot existir estabilitat en el marc d’un Estat on existeixen nacions oprimides.

Només si el PSOE, esmenant des del govern antics errors nascuts de manca de perspectiva històrica, sap fer-se seu el fet viu i dinamitzador dels nacionalismes reivindicatius de la diguem-ne, per simplificar, perifèria, podrà assolir realment el canvi que propugna. Un canvi que, com sempre que els problemes no s’emmascaren sinó que s’accepten amb voluntat de resoldre’ls, en una o altra porció acabaria beneficiant tothom.