EL FONS DE COMPENSACIÓ

Publicat a Avui, 6 d’agost del 1982.

Rafael Escuredo, president de la Junta d’Andalusia, no està d’acord amb el fons de compensació interterritorial. Sempre segons la premsa, resulta que Rafael Escuredo considera que el govern de la Generalitat de Catalunya està robant un grapat de milions al seu país. No pas als jor-nalers del camp i als assalariats de tota mena que hi viuen, sinó al conglomerat de la Confederació d’Empresaris Andalusos (CEA), les Cambres de Comerç i les institucions financeres. Els sindicats, representants de la classe treballadora (i en principi hem de creure que tots ells la representen de debò), hi són citats com un element més d’una mena d’Andalusia que, de dalt a baix i de dreta a esquerra, se’ns apareix com una comunitat exemplar, on totes les classes socials viuen en una perfecta harmonia solidària, que no coneix cap mena d’explotació que no sigui la que se li arrapa des de fora amb uns tentacles extramolsuts: l’explotació per antonomàsia, la de sempre, la catalana.

Ja estem acostumats a aquesta mena de plantejaments. Des d’anys i panys, resultaria que els centenars de milers d’andalusos que viuen escampats per aquests móns de Déu no han abandonat la seva terra a causa de la gasiveria, despreocupació i supèrbia dels seus terratinents i dels grans i petits cacics que els envolten, sinó per culpa dels catalans, que ja em direu què han tingut a veure amb l’estructura latifundista que allí pateixen i amb el sistema polític, social i econòmic que configura l’Estat espanyol d’ençà de la seva creació. Els catalans, i no pas els francesos, tenim la culpa que els andalusos hagin emigrat a França; els catalans, i no pas els alemanys, tenim la culpa que els andalusos emigrin a Alemanya; els catalans, i no pas els suïssos, tenim la culpa que els andalusos hagin d’emigrar a Suïssa; els catalans, i no pas els suecs, tenim la culpa que els andalusos hagin anat a treballar a Suècia… Sí, de tot això, en tenim la culpa nosaltres i ningú més que nosaltres, ja que no hem pas vist mai que cap Capità Manaia d’Andalusia reclami a França, a Alemanya, a Suïssa o a Suècia ni una sola engruna de tribut compensatori.

Però, i els andalusos que han vingut a Catalunya? Com els que han anat a raure en altres indrets, qui han beneficiat amb la seva emigració és, primer de tot, els grans latifundistes i les classes benestants d’Andalusia, que s’han tret del damunt un enorme sobrant de mà d’obra que, en determinades circumstàncies, podia constituir una greu amenaça per al seu statu quo. En venir a Catalunya, igual que anant a altres terres d’Europa o d’Amèrica, qui han afavorit per damunt de tot és aquesta Confederació d’Empresaris Andalusos (CEA), les Cambres de Comerç i institucions financeres que ara invoca Rafael Escuredo per tal que tots plegats, tots els qui viuen a Andalusia —treballant-hi o bé vivint dels que hi treballen— puguin tenir unes pessetones més de les moltes que paguem els qui vivim i treballem a Catalunya i de les quals només ens en tornen una misèrrima part.

I el cas és que, entre aquests que vivim i treballem a Catalunya i paguem ací l’impost que l’Estat no perdona a ningú, no podem deixar de comptar-hi els centenars de milers d’andalusos que, sentint-se o no catalans (nosaltres els donem la benvinguda, però són ells i només ells qui han de decidir si en volen ser o no) i no pertanyent a la Confederació d’Empresaris Andalusos (CEA), ni a cap Cambra de Comerç, ni a institucions financeres, podrien viure més bé ací si ens quedéssim amb el màxim dels diners que són nostres —de tots els qui vivim i treballem a Catalunya— perquè, en definitiva, som nosaltres els qui els hem suat; i si ens els treuen de la butxaca, creiem lògic que serveixin per a millorar els serveis de seguretat social, d’ensenyament, de transports públics i, en general, per a augmentar la qualitat de vida, a tots nivells, en el si de la nostra comunitat nacional: la que uns i altres constituïm dins del territori d’aquest tan maltractat, explotat i denigrat Principat de Catalunya.