31

El temps estava canviant.

Com el trist presagi d’un conflicte imminent, el vent catabàtic va emetre un udol planyívol i va fustigar el refugi de la Delta Force. Delta-U va acabar de tancar els revestiments i va tornar a dins de la tenda amb els seus dos companys. Ja havien passat per allò abans. Aviat s’hauria acabat.

Delta-Dos mirava la gravació de vídeo en directe que havia aportat el robot.

—Serà millor que donis un cop d’ull a això —va dir.

Delta-U es va acostar. L’interior de l’hemiesfera era completament a les fosques, tret de la llum brillant que hi havia a l’extrem nord de la cúpula, prop de l’escenari. La resta de l’hemiesfera apareixia com un perfil fosc.

—No és res —va explicar—, senzillament estan comprovant la il·luminació televisiva per a aquesta nit.

—El problema no és la il·luminació —va explicar Delta-Dos mentre assenyalava la taca fosca que hi havia al mig del gel: el forat ple d’aigua del qual havien extret el meteorit—, sinó això.

Delta-U va observar el forat. Continuava envoltat de pilones i la superfície de l’aigua semblava tranquil·la.

—No veig res.

—Torna a mirar —va aconsellar el seu company mentre maniobrava la palanca de control perquè el robot baixés en cercle cap a la superfície del forat.

Quan Delta-U va examinar la piscina fosca d’aigua fosa amb més atenció, va veure una cosa que el va fer recular astorat.

—Què coi…?

Delta-Tres es va acostar i va mirar. Ell també semblava desconcertat.

—Déu del cel! Això és el pou d’extracció? L’aigua hauria de fer això?

—No —va respondre Delta-U—. És evident que no.