35

Les imatges aèries que el microbot que circulava dins de l’hemiesfera transmetia en aquells moments a la Delta Force semblava un vídeo capaç de guanyar un premi en un concurs de cinema d’avantguarda: la il·luminació escassa, la lluïssor del forat d’extracció i aquell home asiàtic i elegant estirat sobre el gel, amb l’abric de pell de camell desplegat com si fossin dues ales enormes. Era evident que estava mirant d’extreure una mostra d’aigua.

—L’hem d’aturar —va observar Delta-Tres.

Delta-U hi estava d’acord. La plataforma de gel Milne guardava secrets que el seu equip estava autoritzat a protegir amb la força.

—Com el podem aturar? —va preguntar Delta-Dos, sense deixar de manipular la palanca de control—. Aquests microbots no estan equipats per fer-ho.

Delta-U va arrufar les celles. El microbot que en aquell moment pul·lulava per l’hemiesfera era un model de reconeixement totalment despullat per poder volar durant més temps. Era tan letal com ho pogués ser una mosca domèstica.

—Hauríem de trucar al controlador —va opinar Delta-Tres.

Delta-U observava atentament la imatge d’un solitari Wailee Ming, que s’havia inclinat amb precaució davant del pou d’extracció. No hi havia ningú a prop d’ell i l’aigua glaçada tenia la propietat d’ofegar el crit d’un home.

—Dóna’m els controls.

—Què vols fer? —va preguntar el soldat que aguantava la palanca de control.

—Allò per a què ens han entrenat —va replicar Delta-U prenent-li els controls—. Improvisar.