117

L’ala oest solia estar en silenci a aquelles hores, però l’emergència inesperada del president, que anava amb barnús i sabatilles, havia tret els assistents i el servei de la Casa Blanca de les sales de descans i dels dormitoris.

—No la trobo, senyor president —va dir un jove assistent, corrents darrere d’ell fins al despatx oval. Havia buscat pertot arreu—. La senyoreta Tench no respon ni al busca ni al mòbil.

El president feia un posat exasperat.

—Has mirat a…

—Ha sortit de l’edifici, senyor —va anunciar un altre assistent, que també va entrar corrents—. Deu fer una hora que ha sortit. Pensem que potser ha anat a l’ORN. Una de les operadores diu que ella i en Pickering han parlat aquesta nit.

—En William Pickering? —El president va semblar abatut. La Tench i en Pickering eren de tot menys amics—. Li heu trucat?

—Ell tampoc no contesta, senyor. La centraleta de l’ORN no el troba. Diuen que el mòbil d’en Pickering ni tan sols està connectat. És com si hagués desaparegut de la faç de la terra.

En Herney va mirar fixament els seus assistents durant un moment i llavors va anar cap al moble bar i es va servir un bourbon. Quan es duia el got als llavis, va entrar corrents un agent del Servei Secret.

—Senyor president. No el volia despertar, però hauria de saber que aquesta nit hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba al monument a Franklin Delano Roosevelt.

—Què? —A en Herney de poc no li cau la beguda al terra—. Quan?

—Fa una hora. —L’home feia una ganyota amb la cara—. I l’FBI n’acaba d’identificar la víctima…