37

L’entrada est de la Casa Blanca es troba a l’East Executive Avenue, entre el Departament del Tresor i el Jardí Est. La tanca perimètrica reforçada i els norais de ciment instal·lats després de l’assalt a les barraques dels marines a Beirut conferien a aquella entrada un aspecte molt lluny de ser agradable.

Davant de l’entrada, la Gabrielle Ashe va donar un cop d’ull al rellotge. Sentia un neguit cada cop més gran. Ja eren tres quarts de cinc de la tarda i ningú no s’havia posat en contacte amb ella.

EAST APPOINTMENT GATE, 16:30 HORES. VINGUI SOLA.

«Aquí em tens», va pensar. «On ets?».

La Gabrielle estudiava les cares dels turistes que pul·lulaven per allí, buscant algú que li aguantés la mirada. Alguns homes se la van quedar mirant uns segons, però van marxar. La Gabrielle es començava a preguntar si havia estat una bona idea assistir a aquella cita. Va notar que l’agent del Servei Secret que hi havia a la garita del sentinella no li treia els ulls de sobre. Finalment, la Gabrielle va deduir que el seu informador s’havia fet endarrere a l’últim moment. Observant la Casa Blanca un últim cop a través de la tanca reforçada, la Gabrielle va deixar anar un sospir i es va girar per marxar.

—Gabrielle Ashe? —va preguntar l’agent del Servei Secret darrere seu.

La Gabrielle va girar sobre els talons, amb el cor a punt de fer-li un salt.

—Sí?

L’home de la garita de sentinella li va fer un senyal perquè s’acostés. Era un home prim i de rostre inexpressiu.

—El seu interlocutor ja està a punt per rebre-la —va explicar obrint la porta principal i fent-li un gest perquè entrés.

Els peus de la Gabrielle es negaven a moure’s.

—He d’entrar?

El guàrdia va assentir.

—M’han ordenat que li demani disculpes per haver-la fet esperar.

La Gabrielle va observar la porta oberta, però seguia sent incapaç de moure’s. «Què passa aquí?». Allò no tenia res a veure amb el que s’havia esperat trobar.

—Vostè és la Gabrielle Ashe, oi? —va demanar el guàrdia, que semblava començar a impacientar-se.

—Sí, senyor, però…

—Aleshores, li recomano vivament que em segueixi.

Tot d’una, els peus de la Gabrielle es van posar en marxa. Quan va superar el llindar amb pas vacil·lant, la porta es va tancar darrere seu d’una revolada.