126

—No ho facis —va suplicar la Gabrielle al senador quan ell va haver acabat de la fotocopiadora—. Estàs posant en perill la vida de la teva filla!

En Sexton va fer com si no la sentís i va anar cap a la seva taula amb deu piles de fotocòpies. A cada pila hi havia còpies dels fulls que la Rachel li havia enviat, inclosa la seva nota manuscrita afirmant que el meteorit era un frau i acusant la NASA i la Casa Blanca d’intentar matar-la.

«Els paquets d’informació més impactants mai reunits», va pensar en Sexton mentre ficava les piles en sobres de paper verjurat blanc. Cada sobre duia imprès el seu nom, l’adreça del seu despatx i el segell senatorial. Ningú no dubtaria d’on havia sortit aquella informació tan increïble. «L’escàndol polític del segle», va pensar en Sexton, «i jo seré qui el va revelar!».

La Gabrielle encara li pregava que tingués en compte la seguretat de la Rachel, però en Sexton ni la sentia. Mentre preparava els sobres, era en el seu món particular. «Tota carrera política té un moment determinant. Aquest és el meu».

Al missatge telefònic, en William Pickering l’advertia que si feia pública aquella informació posaria en perill la vida de la Rachel. Malauradament per a la Rachel, en Sexton també sabia que si feia públiques les proves del frau de la NASA, aquell acte audaç el portaria de cap a la Casa Blanca amb més decisió i espectacularitat del que s’havia vist mai a la política nord-americana.

«La vida és plena de decisions difícils», va pensar. «I els guanyadors són els qui les prenen».

La Gabrielle Ashe ja havia vist abans aquella mirada als ulls d’en Sexton. «Cega d’ambició». Tenia por d’aquella mirada; i amb raó, ara se n’adonava. Òbviament, en Sexton estava preparat per posar en perill la vida de la seva filla si amb això aconseguia ser el primer a anunciar el frau de la NASA.

—Que no veus que ja has guanyat? —li va preguntar la Gabrielle—. En Zach Herney i la NASA no sobreviuran a aquest escàndol de cap de les maneres. No importa qui ho faci públic! No importa en quin moment surti a la llum! Espera fins que sàpigues que la Rachel es troba sana i estàlvia. Espera fins que hagis parlat amb en Pickering!

Era obvi que en Sexton ja no se l’escoltava. Va obrir el calaix de la taula i en va treure un full ple de segells de cera autoadhesius amb les seves inicials gravades. La Gabrielle sabia que normalment els feia servir per a les invitacions formals, però es veu que el senador va pensar que un segell de cera vermella conferiria als sobres un toc addicional de dramatisme. En Sexton els va anar traient del full i enganxant sobre la solapa de cada sobre, segellant-los com si es tractés d’epístoles amb monograma.

La ràbia es va apoderar de la Gabrielle. Va pensar en les imatges digitalitzades dels xecs il·legals que en Sexton tenia al seu ordinador. Si en deia res, sabia que ell esborraria les proves sense més.

—No ho facis —va dir-li—, o faré pública la nostra relació.

En Sexton va deixar anar una rialla ben sonora mentre continuava enganxant segells.

—De veritat? I creus que et creuran, és clar. Una ajudanta afamada de poder que renega de la meva administració i busca la revenja a qualsevol preu? Ja vaig negar la nostra relació una vegada i el món em va creure. Només he de negar-la un altre cop.

—La Casa Blanca té fotos —va afirmar la Gabrielle.

En Sexton ni tan sols no va aixecar la vista.

—No tenen fotos. I si les tenen, és que són uns insensats. —Va enganxar l’últim segell—. Tinc immunitat. Aquests sobres guanyen qualsevol cosa que em puguin llançar.

La Gabrielle sabia que tenia raó. Se sentia completament indefensa mentre en Sexton admirava la seva feina. A sobre del seu escriptori hi havia deu elegants sobres de paper verjurat blanc, cadascun d’ells amb el seu nom i adreça estampats i assegurats per un segell de cera vermella amb les seves inicials impreses. Semblaven cartes reials. Certament, s’havien coronat reis gràcies a informacions menys valuoses que aquella.

En Sexton va agafar els sobres i es va preparar per marxar. La Gabrielle se li va posar al davant i li va barrar el pas.

—T’estàs equivocant. Això pot esperar.

En Sexton la va perforar amb la mirada.

—Jo et vaig fer, Gabrielle, i ara t’he desfet.

—Aquest fax de la Rachel et donarà la presidència. Li ho deus.

—Li he donat moltes coses.

—I si li passa res?

—Doncs això fomentarà el vot de simpatia.

La Gabrielle no es podia creure ni tan sols que la idea li hagués passat pel cap, i encara menys que l’hagués dita. Fastiguejada, va anar cap al telèfon.

—Truco a la Casa Blanca…

En Sexton es va girar i li va creuar la cara amb la mà.

La Gabrielle va trontollar cap enrere. Notava el llavi partit. Es va agafar a la taula i va mirar, astorada, l’home que en el seu dia havia adorat.

En Sexton li va dedicar una mirada llarga i dura.

—Si et penses interposar en el meu camí, faré que te’n penedeixis la resta de la teva vida. —Es va quedar allà, amb resolució, amb el feix de sobres sota el braç. Un odi violent li cremava als ulls.

Quan la Gabrielle va abandonar l’edifici d’oficines i va sortir a la freda nit, encara li sagnava el llavi. Va aturar un taxi i hi va pujar. Llavors, per primer cop des que havia arribat a Washington, la Gabrielle Ashe es va enfonsar i va començar a plorar.