54

Els apartaments de Westbrooke Place estan situats al 2201 N Street NW i es promocionen com una de les poques adreces més correctes de Washington. La Gabrielle va travessar ràpidament la porta de vidre giratòria i va entrar al vestíbul de marbre, on reverberava una cascada ensordidora.

El porter de darrere el taulell va semblar estranyat de veure-la.

—Senyoreta Ashe? No sabia que vindria aquesta tarda.

—Faig tard. —La Gabrielle no tenia intenció de perdre temps firmant. El rellotge marcava les 18:22 hores.

El porter es va gratar el cap.

—El senador m’ha donat una llista de noms, però vostè no…

—Sempre s’obliden de les persones que més els ajuden. —Va oferir-li un somriure confiat i es va dirigir amb pas resolt cap a l’ascensor.

Després de pujar fins a la novena planta, va sortir de l’ascensor i va enfilar l’elegant passadís. Al final de tot, davant de la porta d’en Sexton, hi havia assegut un dels seus corpulents guardaespatlles personals, beneïts guardaespatlles. Feia cara de pomes agres. La Gabrielle es va sorprendre de veure que hi havia seguretat treballant, però aparentment la sorpresa que es va endur l’agent en veure-la a ella va ser encara més gran. Es va posar dempeus d’un bot així que la va reconèixer.

—Ja ho sé —va indicar la Gabrielle mentre avançava pel passadís—. És una nit CP. No vol que se’l molesti.

El guarda va assentir emfàticament.

—M’ha donat ordres molt estrictes que no volia que cap visita…

—Es tracta d’una emergència.

El guarda va barrar-li literalment el pas.

—És en una reunió privada.

—De debò? —La Gabrielle va treure el sobre vermell de sota el braç. Va plantar el segell de la Casa Blanca davant de la cara de l’home—. Acabo d’estar al Despatx Oval. Necessito donar aquesta informació al senador. Tant me fa amb quins amics estigui reunit; em temo que hauran de prescindir d’ell durant uns minuts. I ara, deixi’m entrar.

El to de l’agent s’havia suavitzat lleugerament després de veure el segell de la Casa Blanca al sobre.

«Que no em faci obrir el sobre», va pensar la Gabrielle.

—Deixi’m el sobre —va dir ell—. Ja l’hi donaré jo.

—Ni parlar-ne. Tinc ordres directes de la Casa Blanca de lliurar aquesta informació al senador en mà. I si no hi parlo immediatament, ja podem començar a buscar-nos tots feina des de demà mateix. Ho entén?

L’agent estava fet un mar de dubtes, i la Gabrielle no va poder evitar pensar que efectivament el senador devia haver estat particularment explícit a l’hora de no voler rebre cap visita. Va decidir entrar a matar. Brandant el sobre davant dels seus ulls, la Gabrielle va abaixar la veu i en un murmuri va pronunciar la frase més temuda per tot el personal de seguretat de Washington.

—No es fa càrrec de la gravetat de la situació.

Els agents de seguretat dels polítics mai no es feien càrrec de la gravetat de la situació, i no hi havia res que els fes més ràbia. No eren res més que armes de lloguer, mai no se’ls informava de res, i mai no estaven segurs de si havien de mantenir-se ferms amb les ordres que havien rebut o si havien d’arriscar-se a perdre la feina entossudint-se a ignorar una crisi evident.

L’agent va empassar saliva, llançant un altre cop d’ull al sobre de la Casa Blanca.

—Entesos, però informaré el senador que ha estat vostè qui ha exigit que se li permetés l’entrada.

Va obrir la porta i la Gabrielle es va esmunyir cap a dins abans que no s’hi repensés. Un cop dins de l’apartament, va tancar sigil·losament la porta darrere seu. Des del rebedor, la Rachel sentia veus somortes procedents de l’estudi d’en Sexton al final del passadís, veus masculines. La CP d’aquella nit evidentment no era la reunió privada suggerida en la trucada prèvia d’en Sexton.

En dirigir-se cap a l’estudi pel passadís, la Gabrielle va passar per davant d’un armari obert d’on penjaven una mitja dotzena d’abrics d’home cars de llana i tweed, principalment. Hi havia uns quants maletins a terra. Aparentment la feina s’havia quedat al passadís aquell vespre. La Gabrielle es disposava a passar de llarg quan un dels maletins li va cridar l’atenció. A la placa hi havia representat l’emblema distintiu d’una empresa. Un llampant coet vermell.

Es va aturar i es va agenollar per llegir la inscripció:

SPACE AMERICA, INC.

Confusa, va examinar els altres maletins.

BEAL AEROSPACE, MICROCOSM, INC. ROTARY ROCKET COMPANY, KISTLER AEROSPACE.

La veu aspra de la Marjorie Tench va ressonar-li dins del cap: «Està al corrent que en Sexton accepta suborns d’empreses aeroespacials privades?».

El pols de la Gabrielle es va accelerar mentre dirigia la mirada cap a l’arcada del final del passadís a les fosques que conduïa a l’estudi del senador. Sabia que hauria de dir alguna cosa, anunciar la seva presència, i tot i així es va trobar avançant a poc a poc d’esquitllentes. Va situar-se a unes passes de l’arcada i es va quedar immòbil en silenci a les fosques…, escoltant la conversa.