122

Encara amb el barnús posat, en Zach Herney seia a la taula del despatx oval, commocionat. Acabaven de comunicar-li una nova peça del trencaclosques.

«La Marjorie Tench és morta».

Els ajudants d’en Herney deien que tenien informacions que suggerien que la Tench havia anat al monument a Franklin Delano Roosevelt per mantenir una reunió privada amb en William Pickering. Ara que tampoc no trobaven en Pickering, tenien por que també fos mort.

Últimament, les baralles entre el president i en Pickering havien pujat de to. Feia mesos, en Herney s’havia assabentat que en Pickering s’havia ficat en un assumpte il·legal en nom d’en Herney, en un intent de salvar la seva malmesa campanya.

En Pickering, fent servir diners de l’ORN, havia obtingut prou draps bruts sobre el senador Sexton per enfonsar la seva campanya: fotografies escandaloses de caire sexual del senador amb la seva ajudanta Gabrielle Ashe, registres financers incriminatoris que provaven que en Sexton acceptava suborns d’empreses aeroespacials privades. En Pickering va enviar totes aquelles proves de forma anònima a la Marjorie Tench, suposant que la Casa Blanca en faria un ús intel·ligent. Però, en veure aquella informació, en Herney va prohibir a la Tench fer-ne ús. Els escàndols sexuals i els suborns eren mals molt estesos a Washington, i escampar-ne un altre davant de l’opinió pública només augmentaria la seva desconfiança respecte del Govern.

«El cinisme està acabant amb aquest país».

Tot i que en Herney sabia que podia destruir en Sexton amb un escàndol, el preu seria macular la dignitat del Senat dels Estats Units, i en Herney no estava disposat a fer-ho.

«S’han acabat els escàndols negatius». En Herney derrotaria el senador Sexton a les urnes.

En Pickering, enfadat perquè la Casa Blanca havia refusat utilitzar les proves que els havia proporcionat, va intentar provocar l’escàndol filtrant el rumor que en Sexton se n’havia anat al llit amb la Gabrielle Ashe. Malauradament, en Sexton va declarar la seva innocència amb una indignació tan convençuda que el president va acabar havent de disculpar-se personalment per la filtració. Al final, en William Pickering havia fet més nosa que servei. En Herney li va dir que, si tornava a interferir en la campanya, el faria processar. La gran ironia, per descomptat, era que a en Pickering el president Herney ni tan sols li agradava. Els intents del director de l’ORN per ajudar en la campanya d’en Herney no eren més que temors pel destí de la NASA. En Zach Herney era el més petit de dos mals.

«Hauran assassinat en Pickering?».

En Herney no se’n sabia avenir.

—Senyor president —va dir-li un ajudant—. Tal com ha demanat, he trucat a en Lawrence Ekstrom i li he comunicat la notícia sobre la Marjorie Tench.

—Gràcies.

—Ha dit que voldria parlar amb vostè, senyor.

En Herney encara estava furiós amb l’Ekstrom per haver mentit sobre l’EDOP.

—Digui-li que hi parlaré al matí.

—El senyor Ekstrom vol parlar amb vostè ara mateix, senyor. —L’ajudant semblava incòmode—. Està molt preocupat.

«Que ell està preocupat?». En Herney notava que la sang li bullia al voltant de les temples. Quan anava a agafar la trucada de l’Ekstrom, el president es preguntava què carai més podia anar malament aquella nit.