Amb només 16 anys, en Roger Eriksson ja sap què són els problemes. Víctima d’abús a l’escola, es va buscar la vida per encaixar a l’institut, però ho va fer de la pitjor manera possible i ha acabat malament: amb més de vint punyalades al cos i sense cor. Ara, un brillant equip de policies, dirigit per l’expert criminòleg Torkel Torsten i l’eminent psiquiatre criminal Sebastian Bergman —protagonista de la sèrie— segueix la pista a l’assassí d’en Roger. Però tot són culs de sac i secrets pertot arreu. El primer títol de la sèrie del Sebastian Bergman és un magistral joc de nines russes on cada peça n’amaga una altra a l’interior. Un misteri de mal resoldre i una trama addictiva fins a l’insomni.

Estocolm està patint una onada de calor terrible quan es destapa la presència d’un assassí en sèrie. Les seves víctimes són sempre dones que viuen soles i els seus mètodes són horribles. Tots els assassinats tenen la firma d’un assassí que quinze anys enrere va provocar el pànic i va desconcertar la policia. Però aquell monstre no pot ser el responsable dels assassinats actuals perquè està tancat en una presó de màxima seguretat, on va anar a parar gràcies al perfil psicològic que en va fer Sebastian Bergman per a la policia, que no aconseguia atrapar-lo. Qui està repetint la seva tàctica macabra?

A les muntanyes de Jämtland dues dones fan un descobriment macabre: sis cadàvers sepultats en una mateixa fossa, morts d’un tret al cap. No hi ha testimonis, no hi ha pistes i la identitat de les víctimes és un enigma. L’equip de Torkel Höglund arriba al lloc dels fets per fer-se càrrec de la investigació. Però descobreixen que el cas és un trencaclosques molt més complex del que s’havien imaginat. Sis morts apunten a un assassí múltiple, i a Suècia el gran expert sobre aquest tipus de criminals és en Sebastian Bergman. No obstant això, quan en Bergman comença a aprofundir en les pistes i aconsegueix estirar el fil, els serveis secrets apareixen per arxivar el cas. Morts prescindibles és l’apassionant tercera entrega de la sèrie que arrasa a Europa, amb més de dos milions de lectors àvids de casos trepidants i liderats a contracor per un personatge inigualable: en Sebastian Bergman. No te la pots perdre.

Una família sencera ha estat brutalment assassinada a trets a plena llum del dia. Es tracta d’un cas que només la unitat d’homicidis de la policia nacional pot aclarir, però quan el principal sospitós apareix mort i queda demostrat que li han disparat ambla mateixa arma, l’equip de Torkel Höglund es troba en un carreró sense sortida… fins que descobreix que hi ha un testimoni del crim: la petita Nicole, neboda de les víctimes i que ara ha desaparegut. La policia l’ha de trobar, perquè les possibilitats de supervivència de la nena es redueixen cada minut que passa… Quan la troben, la Nicole està en estat de xoc, només es comunica a través d’un paper i un llapis. Tot i que es nega a parlar, els seus dibuixos mostren un fet indiscutible: ha vist l’assassí. Sebastian Bergman s’obsessiona per trencar el silenci de la Nicole, però l’assassí ha decidit que ella calli per sempre…

Una estrella d’un «reality» televisiu apareix assassinat d’un tret al cap en una escola abandonada. El cos, lligat a una cadira i amb un barret de burro, està de cara a la paret i al respatller de la cadira hi han enganxat un examen amb la majoria de preguntes amb la resposta equivocada. Tot sembla indicar que la víctima va suspendre l’examen més important de la seva vida. L’assassinat sembla ser el primer d’una sèrie que afectaria personalitats mediàtiques i al Departament d’Investigació Criminal els costa trobar cap evidència clara. Però en Sebastian Bergman descobreix algunes pistes en alguns xats d’internet i en cartes publicades als diaris on un autor anònim es queixa contra la manca d’educació entre els referents de les noves generacions.

Hi ha un assassí en sèrie que corre lliure per la ciutat. Droga les seves víctimes, els tapa el cap amb un sac i les viola. A partir de la mort d’una de les noies, el grup de crims violents, que inclou el polèmic i cínic psicòleg criminalista Sebastian Bergman, es desplaça fins a Uppsala, per investigar aquests crims i trobar-ne l’autor. A la difícil investigació s’hi suma que dins del grup d’investigadors hi ha problemes d’entesa, entre els quals destaca la relació de Bergman amb la seva filla, que també és criminalista i que el menysprea profundament. La barreja entre suspens i tensió emocional fa d’aquesta nova entrega de la sèrie Bergman una lectura indispensable per als seus fans i també per a qualsevol que es vulgui enganxar a una bona novel·la.

Moltes persones a qui estimo i que m’estimen m’han desaconsellat publicar aquest llibre. Un llibre escrit en present, dia a dia, i per ordre cronològic. He volgut deixar testimoni de les experiències, les reflexions, els pensaments, els somnis i els malsons que vaig tenir durant 645 dies i nits a la presó, i parlar de les persones, innocents o culpables, amb qui vaig compartir els gairebé dos pitjors anys de la meva vida i en qui em vaig recolzar per passar els moments de més feblesa personal. El títol del llibre descriu, simplement, allò que més anheles dins la presó quan et priven de llibertat. No hi ha res que necessitis més que… una forta abraçada.

Benvingut al món real no sols és un llibre en què es parla de futbol i de negocis, o en què s’expliquen interessants i divertides històries i anècdotes sobre la vida empresarial i esportiva. Sandro no desaprofita l’ocasió per exposar-hi tot allò que creu que l’ha ajudat a afrontar un món que ha patit en pocs anys una transformació comparable a la que va representar la revolució industrial. Seguint el fil de la seva experiència vital i professional, ens parla de somnis i d’il·lusions perdudes. Reflexiona sobre la importància del treball en equip, però sense obviar els riscos a què es veu sotmès en un entorn laboral tan complex com el nostre. Aposta perquè ens enfrontem sempre amb la realitat, confiant en nosaltres mateixos, amb la seguretat que ningú no és carn de canó de la mateixa manera que ningú no allarga la mà i troba un trèvol de quatre fulles.

L’any 1938, amb 12 anys, la Roser Rosés va ser enviada a la URSS pels seus pares per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil. Allà, lluny de la família, va viure la Segona Guerra Mundial, en un llarg recorregut per la Unió Soviètica fugint de l’avançament de les tropes nazis. No va ser fins l’any 1947 que, després d’un llarg periple a través dels Estats Units i Mèxic, va poder tornar a Barcelona i retrobar els seus pares.

A rendőrbíróból lázadóvá vált Jim Raynor és az immáron császárrá lett, hataloméhes Arcturus Mengsk útjai végleg elválnak. Raynor hitehagyottá válik, miután szemtanúja lesz annak, amint Mengsk a zerg invázió közepén sorsára hagyja szárnysegédjét, Sarah Kerrigant. Röviddel ezután Raynort lidérces víziók kezdik gyötörni egy felperzselt, halott világról, melyet rettentő, idegen lények laknak. S ahogy az álmok egyre gyakoribbak és hihetőbbek lesznek, úgy tűnik egyre valószínűbbnek az is, hogy nem csupán a saját képzelete űz tréfát vele. Lassanként ráébred, hogy egy kétségbeesett, telepatikus üzenetet lát álmaiban. Mivel egyre biztosabb benne, hogy a nő, akit szeretett még mindig él, mentőakciót szervez a megmentésére. De a Char bolygó füstölgő felszíne alatt nem őt találják meg, hanem egy különös, rovarszerű gubót, amiből egy idegen s ugyanakkor mégis ismerős alak kel új életre. Egy lény, akit végtelen kegyetlenség és bosszú vezet. Ő Sarah Kerrigan, a Pengék Királynője.

Az első áldozatra Philadelphiában, egy hófödte földterületen bukkannak. Vito Ciccotelli nyomozó egy archeológus, Sophie Johannsen segítségét kéri, hogy kiderítsék, pontosan mi is rejtőzik a csonttá fagyott földben. Hiába töltött el annyi évet rég eltemetett tárgyak és maradványok után kutatva, Sophie-t teljesen felkészületlenül éri a dermesztő pontossággal megásott sírmátrix. Az eltemetett áldozatok éjjel-nappal kísértik. Az üres sírok egyenesen megrémítik - a gyilkos ugyanis még nem végzett.
Hűvös és számító férfi, egy groteszk játék nagymestere. Habár Vito és Sophie szorosna a nyomában vannak, nem torpan meg egy pillanatra sem. Még egy sír várja lakóját. Még föl kell vennie az utolsó sikolyt - az archeológus sikolyát, aki nyugtalanítóan közel került hozzá, túl közel ahhoz, hogy a férfi ellenálljon e kísértésnek.

A „Tizenkét dühös ember” egyetlen olyan darabom (tévéjátékom) – play –, mely személyes élménnyel kapcsolatos. Körülbelül egy hónappal megírása előtt ugyanis egy esküdtszék tagja voltam. Az esküdtszéknek emberölés tárgyában kellett ítéletet mondania. Miután ez volt első részvételem egy ilyen tárgyaláson, megvallom, a dolog nagy hatást gyakorolt rám, bár a beválasztásommal kapcsolatos hivatalos értesítést zsémbes morgással fogadtam: „Istenem, van ebben a New York-ban nyolc millió ember. Pont engem hívnak!?” Később úgy tűnt, hogy esküdt társaim valamennyiben hasonlóképpen vélekednek a megtiszteltetést illetően, különös módon azonban, elfoglalva helyemet a tárgyalóteremben, szem- től szemben találtam magam egy különös emberrel, a vádlottal, akinek sorsa immár kisebb-nagyobbrészt az én kezemben volt. Ettől kezdve viselkedésem gyökeresen megváltozott… Kezdtem élénken odafigyelni a hallottakra, a vádlott, a tanúk, az ügyész, az ügyvéd magatartására, megdöbbentett a terem közönyös, hivatalos, kincstári nyugalma, a maszkszerű arcok, a menetrendszerűen cikázó hivatalnokok. Lehet, hogy sohasem kerültem bárminek is ennyire a hatása alá. Gondolom, a tárgyalásnak ez az előre tervezettnek tűnő kicentizettsége, egy embersors igazi megvizsgálása iránti közömbössége irritált később arra, hogy elviselhetetlen módon viselkedjek másik 11 esküdt kollegámmal szemben. Az esküdtszéki vita során többször támadt olyan érzésem, hogy az átlagembernek fogalma sem lehet arról, mi történik a zárt párnázott ajtók mögött, s ekkor gondoltam legelőször komolyan arra, hogy nem volna érdektelen egy olyan tévéjátékot írni, melynek teljes cselekménye az esküdtek tárgyaló helyiségében játszódna… 

Roma, 1875. Italia acaba de ser reunificada y Roma se ha convertido en capital del Reino, aunque sigue siendo escenario de dos mundos: el de la modernidad bancaria y política, y el de la miseria del hampa.En esta atmósfera, tres crímenes sacuden a la ciudad: durante el carnaval, Rafael Sonzogno, director del periódico La Capitale, es asesinado a puñaladas. Seis meses después, el hallazgo del cuerpo de un niño marcado con el símbolo de la doble W, el cadáver de una vieja mendiga rescatado del Tíber y la desaparición de Guido Tremolaterra, periodista y autor de éxito con la novela El misterio del doctor Bellacuccia, obligan al jefe de policía a crear dos grupos de investigación.El inspector Archibugi, admirador de Fouché y las nuevas técnicas de indagación como el uso de la fotografía y la búsqueda de huellas, se hace cargo de la desaparición del escritor. Mientras que el veterano Quadraccia se interna en los barrios pobres, dominados por bandas de justicieros, en busca de noticias sobre la anciana y el niño.La rivalidad entre los dos inspectores dificultará el esclarecimiento de los hechos, que parece tener como denominador común el horror literario de Edgar Allan Poe y que encubre una trama de corrupción política, económica y mediática de alto nivel.

Ismael, un anciano profesor jubilado, y su mujer, Otilia, viven morosa y modestamente en el pueblo de San José desde hace cuatro decenios. A Ismael le gusta espiar a la mujer de su vecino, y Otilia suele reconvenirlo, avergonzada. Hasta que el ambiente idílico del pueblo se enrarece. Las desapariciones de algunos familiares extienden el miedo entre los habitantes de San José y parecen preludiar sucesos aún más graves. Una mañana, tras volver de un paseo, Ismael se entera de que unos soldados de no sabe qué ejército se han llevado a sus vecinos. Le cuentan también que su mujer lo ha estado buscando e intenta dar con ella en vano… Los ataques continúan y, cuando los acontecimientos se precipitan y se desata la violencia, los supervivientes deciden huir antes de que sea tarde. Pero Ismael opta por quedarse en el pueblo devastado. Una decisión que le revelará un destino oscuro e imprevisible.

El 26 de agosto de 1978, Albino Luciani, que sólo 33 días antes había asumido el pontificado con el nombre de Juan Pablo I, apareció muerto en sus dependencias del Vaticano. La víspera de su muerte, Luciani había mostrado a su secretario la lista de obispos y cardenales que debían ser destituidos de inmediato. Esta brillantísima recreación literaria nos acerca a un Papa que, de manera visionaria, se propuso con mano firme atajar los males endémicos de la Iglesia. Así, el lector asistirá a su enfrentamiento con el poderoso obispo Marcinkus, director del banco del Vaticano, y sabrá cómo la jerarquía eclesiástica decidió aplicar la «solución siciliana» para quitarse de en medio a un Papa muy incómodo.

«Valentine Penrose ha recopilado documentos y relaciones acerca de un personaje real e insólito: la condesa Báthory, asesina de 650 muchachas. Excelente poeta (su primer libro lleva un fervoroso prefacio de Paul Éluard), no ha separado su don poético de su minuciosa erudición. Sin alterar los datos reales penosamente obtenidos, los ha refundido en una suerte de vasto y hermoso poema en prosa. La perversión sexual y la demencia de la condesa Báthory son tan evidentes que Valentine Penrose se desentiende de ellas para concentrarse exclusivamente en la belleza convulsiva del personaje. No es fácil mostrar esta suerte de belleza, Valentine Penrose, sin embargo, lo ha logrado, pues juega admirablemente con los valores estéticos de esta tenebrosa historia. Inscribe el reino subterráneo de Erzébet Báthory en la sala de torturas de su castillo medieval: allí, la siniestra hermosura de las criaturas nocturnas se resume en una silenciosa de palidez legendaria, de ojos dementes, de cabellos del color suntuoso de los cuervos». Alejandra Pizarnik

El miedo ha vuelto... De niña. Meer Logan vivió atormentada por el recuerdo de otro tiempo y otro lugar, entre las tenues notas de una músico esquiva. Ahora el pasado vuelve a manifestarse en una extraña carta que la conduce a Viena para descifrar el misterio de su identidad olvidada. Cada paso que da la acerca al recuerdo de los lazos existentes entre David Yalom, un periodista que sabe muy buen cómo afecta el pasado al porvenir, una sociedad secreta consagrada al estudio de la reencarnación y una flauta perdida vinculada a Ludwig van Beethoven. Yalom conoce la muerte de primera mano: un atentado terrorista le arrebató a toda su familia. Ha visto cómo los expertos en seguridad proponían soluciones y ha presenciado el fracaso de todas ellas. Ahora, mediante un único acto de violencia en una sala de conciertos de Viena, planea obligar al mundo a comprender el coste de ese fracaso. Porque quien no recuerda el pasado está condenado a repetirlo...