Disclaimer

Més lúcid i més clar que mai, Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinant és una manera d’assumir el dolor, de celebrar la vida i d’estimar-la.<

La mort del professor Oliver Shadecraft al seu despatx de la Universitat de Miskatonic ha trasbalsat la vida de tots els seus coneguts, sobretot la del seu nebot i deixeble, Martin. No obstant això, el jove no tindrà temps per lamentacions, ja que al costat de l’historiador Mark Shepherd i d’un grup d’investigadors de la Universitat de Miskatonic, s’endinsarà més enllà del teló de la història que tots coneixen, seguint la pista d’una cosa més antiga i més perillosa del que les seves ments puguin imaginar.<

L’Intrèpid Mike —que no Mike l’intrèpid— és un mercenari espacial, un pirata extraplanetari, un penques de l’univers, i tot el que faci falta per sobreviure. En aquesta ocasió, es creuarà en el camí de la Nerthus, una atractiva però perillosa amazona que li encarrega que la dugui fins al seu planeta natal: Edèn. Aquest món és un paratge desconegut pels homes, i els pocs que gosen aproximar-s’hi són convertits en esclaus… Per sort, l’Intrèpid Mike no és un home com els altres.<

El pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer, apareix assassinat en una rotonda als afores de Lleida. Al mateix temps, l’arribada a un petit poble de la Vall Fosca d’una descendent de la Vella Rugalla, una bruixa condemnada cinc ve­gades a la forca durant el segle XVI, coincideix amb l’aparició d’animals morts, nens que emmalalteixen misteriosament i altres fenòmens estranys. El ser­gent Salvador Rull, l’agent Núria Riu i el caporal Coscubiela hauran de fer front a dos casos que posaran a prova les seves conviccions mentre es qüestionen també les seves vides.<

L’Alba no suporta els problemes, i molt menys els crits, que últimament formen la banda sonora de casa seva. La relació amb els germans i amb els pares se li està fent tan insuportable que ha decidit fer-se invisible als ulls de tothom i no obrir boca. Per esbravar-se de tot el que li passa comença a escriure en una llibreta allò que li bull al cap.<

Èrato és un planeta poc hospitalari, amb un govern corromput i dictatorial, que controla rígidament la conducta dels ciutadans. Però Isaac, el foraster, va fent: fa el joc i segueix les normes establertes, encara que el joc el porti a tota mena d’intrigues i suborns. Un dia Isaac comet un error greu: rescata una noia que té idees de la Terra, unes idees que a Èrato havien estat suprimides feia molt de temps. L’Ennèade, un llibre alhora de ciència-ficció i de sàtira política, és una de les millor novel·les de l’escriptora anglesa Jan Mark, especialitzada en la narrativa per a joves i traduïda a tot el món.<

Per al comissari Kostas Kharitos, l’esperadíssim naixement del seu net comporta un significatiu canvi en la vida privada. Però l’alegria per aquest emotiu esdeveniment es veu eclipsada per la trucada que li anuncia l’assassinat d’un empresari famós, un poderós hoteler conegut per les seves contribucions benèfiques. ¿Un nou grup terrorista? ¿Una venjança personal? Tan bon punt comença la investigació, apareix un manifest que reivindica la mort del magnat, sense explicar-ne, però, els motius. I això és el que ha d’esbrinar la policia, a qui els autors del manifest qualifiquen d’«esbirro del poder». Només s’hi diu que l’hoteler mereixia la mort. Però no serà l’única víctima d’aquest estrany grup. Totes irreprotxables, aparentment. Fins que Kharitos comenci a furgar en les seves vides.<

El comissari Kostas Kharitos rep una trucada urgent durant el que semblava un vespre normal: dos encaputxats d’Alba Daurada han apallissat a Katerina, la seva filla, a la porta dels jutjats d’Atenes. Mentre es refà d’aquest cop emocional, un alemany d’origen grec, Andreas Makridis, apareix mort al seu despatx al centre de la capital grega. Un nou grup organitzat, «Grecs dels anys cinquanta», reivindica aquest assassinat, deixant una fotografia molt misteriosa a la disposició del comissari Kharitos. Dies després, Jronis Nikitópulos, propietari d’una acadèmia privada, apareix mort, també al seu despatx. Els Grecs dels anys cinquanta reivindiquen aquest segon assassinat, que no serà l’últim, amb una nota que diu: «Torneu enrere i comenceu de nou, però aquest cop feu-ho bé». Màrkaris fa un retrat de l’Atenes actual enfonsada per la crisi econòmica i el deute amb el banc central, des del punt de vista de funcionaris del govern, dones de casa, metges, propietaris, immigrants i advocats i com la situació actual els afecta durant la seva vida quotidiana. L’autor, barrejant la novel·la policíaca i la crítica social, transmet al lector el pessimisme que envolta la societat grega des de l’inici de la crisi, l’any 2008.<

Ulisses, el protagonista del relat que dóna títol a aquest volum, és un ancià grec que, quan veu apropar-se l’hora de la seva mort, decideix que ho enterrin en el lloc en què va començar a somiar: Istanbul, la seva veritable pàtria. I és que el poble grec viu al segle XXI, amb l’arribada de refugiats que fugen de la guerra, la qual cosa ja va experimentar en carn pròpia al llarg de tot el segle anterior: una persecució que va acabar per als grecs en una emigració forçosa, i que es narra amb gran força en el conte titulat «Tres dies». Però Ulisses, nouvingut al seu Ítaca somiada, ja sense res que perdre, decideix enfrontar-se temeràriament als Llops Grisos, organització paramilitar turca molt semblant a l’Aurora Daurada que, a Grècia, rebutja a tot emigrat. D’altra banda, embolicant els relats de candent actualitat, Petros Màrkaris torna a fer-nos gaudir amb dos casos protagonitzats pel comissari atenès Kostas Kharitos, les víctimes del qual són un escriptor i un director de cinema, i una tercera recerca a càrrec del seu amic el comissari turc Murat, que transcorre entre els emigrats grecs a Alemanya.<

Després d’unes vacances ben entretingudes a l’Epir, la regió del nord de Grècia d’on el matrimoni Kharitos és originari, el comissari torna a la rutina i es troba tota una sorpresa: el director Guikas es jubila. De moment la plaça quedarà vacant, i el ja exdirector proposa al ministre de l’Interior que sigui Kostas qui ocupi el càrrec de manera interina, amb l’esperança secreta que, si sap jugar bé les cartes, Kostas Kharitos acabarà sent l’escollit. Però tot es complica quan troben mort al seu pis un ministre, antic professor universitari de Dret; pel que sembla, ha ingerit un pastís enverinat que li va lliurar un desconegut. El ministre tenia moltes virtuts, però també debilitats, com ara la passió pels dolços. I les investigacions sembla que condueixen al món universitari, més que al polític. Kostas Kharitos haurà de resoldre aquest cas, amb totes les complicacions que se’n deriven, si vol convertir-se en el «Cap».<

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d’aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d’una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d’enfrontar-se a la mort amb l’única arma que els queda: la voluntat de viure.<

Un home desesperat i trist després de la mort de la filla intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, i alterna el present amb la infantesa del protagonista (sota la influència d’una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans) i la joventut (l’amor, les drogues, l’alcohol, la iniciació a la vida i al sexe). Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.<

Eduard Márquez va debutar en la literatura catalana amb dos llibres de contes que van rebre l’elogi unànime de la crítica. Es tracta de Zugzwang (1995) i L’eloqüència del franctirador (1998), dos llibres desapareguts que han esdevingut mítics. Amb el rigor quirúrgic que el caracteritza, Eduard Márquez els ha revisat i ha condemnat a l’oblit vint-i-nou contes. Aquest llibre n’és el resultat: una nova ocasió per endinsar-se en un dels mons més personals i fascinants de la literatura catalana recent i per reivindicar la seva faceta d’autor de narrativa breu.<

Setembre de 2015. Després de creuar el mar Egeu en barca fugint d’una vida de patiment a Síria i havent perdut de vista el seu pare, l’Ahmed, un noi de 14 anys sense passaport, decideix escapar-se del campament de refugiats a Brussel·les per por de ser deportat. Sense enlloc on anar, menjar, roba ni coneguts, decideix amagar-se temporalment a la bodega d’una gran casa. El que no sap és que allà hi viu en Max, un nen dels Estats Units de 13 anys que ha vingut a viure a Brussel·les amb la seva família per estudiar durant un any en una escola francesa.<

La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana dels camp d’extermini de Ravensbrück, és la història viva d’un segle i d’una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme Martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història impossible de deixar de llegir. Filla de pagesos del priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-dos anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d’ajudar, es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el dur camí de l’exili a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits. «Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra inmensa solitud ens teníem les unes a les altres».<

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna. Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia. En créixer, la Lluna és iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’acosten al poble. Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per més que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.<

Nadal de 1562. La metgessa Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia esperen il·lusionades la imminent tornada del pare. En un racó brut i fosc, però, el noble Hug de Montcada és assassinat per uns mercenaris que volen arrabassar-li el Llibre de les Essències, un compendi de coneixements màgics i naturals escrit pels homes i les dones més savis de la humanitat. En mig d’un món d’homes, la valenta metgessa, mentre lluita per salvar la seva filla i guarir els malalts de l’epidèmia de pesta, emprèn una intricada cursa per Barcelona, la ciutat de les tres catedrals o del laberint subterrani. I gràcies als antics secrets que guarden les pedres, descobreix el camí per protegir el Llibre. Tal com va fer a Les bruixes d’Arnes, David Martí ens capbussa en un món proper ple d’encant i saviesa. Un món en el qual fantasia i realitat donen la mà a una dona decidida i coratjosa.<

A mitjan segle XVI, un home prim i d’aspecte afable i inofensiu va deixar al seu pas un rastre de terror, desolació i desconfiança a les terres de l’Ebre. Joan Malet, el primer caçador de bruixes de la història de Catalunya, anava de poble en poble, cridat per les mateixes autoritats, amb el macabre encàrrec d’identificar les bruixes i els bruixots que, segons les mentalitats supersticioses de l’època, provocaven la mort de collites, bèsties i persones. Les seves pràctiques cruels no van passar desapercebudes als ulls de l’Inquisidor general de Barcelona.<

Any 1779. A l’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat del mar, li canvia la vida el descobriment d’un gran secret familiar i l’entrega a traïció de la seva estimada Vinyet a Lord Templeton, un noble anglès, per saldar un gran deute familiar. Empès per la fortuna i el destí, acabarà enrolat en un vaixell pirata, on viurà aventures extraordinàries més enllà de l’oceà Atlàntic i descobrirà l’autèntic valor de l’amistat, el coratge, la fortuna i l’amor verdader que el va marcar per sempre en un bell indret de la seva infància: cala Morisca.<

A mitjan segle XIX, un gran nombre de dones de les cases més pobres dels pobles de les valls de la Vansa i de Tuixent, a l’Alt Urgell, van protagonitzar una aventura prodigiosa. Enmig d’un paisatge envoltat de muntanyes, aquestes dones valentes i intrèpides van decidir emprendre un llarguíssim viatge a peu fins a terres catalanes remotes, carregades de plantes remeieres i altres productes naturals per vendre i així guanyar un sobresou per a les seves famílies. Se les coneixia com les trementinaires perquè la trementina, una resina que s’extreu del pi roig i combat amb eficàcia el dolor, les va fer molt populars. Aquest és el punt d’arrencada de la novel·la, que dóna a conèixer la fascinant aventura de dues trementinaires, la Dolors i la Sofia, àvia i néta, per tot Catalunya; les seves esperances i les seves pors, l’amistat, l’amor i els perills que afrontaven en el seus viatges.<