Disclaimer

Venus i Adonis és la primera obra de Shakespeare. És un poema eròtic escrit entre 1592 i 1593. La trama està basada en passatges de Les metamorfosis d’Ovidi. Es tracta d’un complex treball calidoscòpic que presenta punts de vista contrastats de la naturalesa de l’amor mitjançant canvis constant de perspectiva i to.<

¿Cómo se derriba una dictadura y se accede a una democracia? ¿Es la revolución armada el único camino? ¿Es un proceso en el que sólo han de intervenir unos pocos elegidos que traigan la liberación a un pueblo condenado a sólo mirar y esperar? El politólogo Gene Sharp —conocido por su extensa obra en defensa de la no violencia como lucha contra el poder— escribió este poderoso ensayo en 1993 para apoyar al movimiento de resistencia en Myanmar, donde el gobierno sentenció a siete años de prisión a quien tuviera este cuadernillo. Desde entonces, los opositores a la opresión —notablemente durante los levantamientos árabes del 2011— han distribuido ampliamente este texto entre activistas políticos y sociales que quieren aplicar los cuarenta años de investigación, experiencia, y escritos de Sharp sobre la lucha no violenta, las dictaduras, y los movimientos de resistencia. De la dictadura a la democracia es casi, por lo práctico y lo asequible a la vez que serio y profundo, un manual de acción no violenta para que los procesos de liberación sean de todos y para todos, siguiendo la estela de las grandes revoluciones pacíficas de la historia.El argumento clave de Sharp es que el poder no es monolítico, no deriva de una cualidad intrínseca de aquellos individuos que están en el poder. Para Sharp, el poder político deriva de los individuos del estado: toda estructura de poder se basa en la obediencia de los sujetos a las órdenes de los dirigentes. De esa forma, si el sujeto no obedece, los líderes no tienen poder. Así, todas las estructuras efectivas de poder tienen sistemas mediante los que animan o extraen la obediencia de los individuos. Los estados tienen sistemas particularmente complejos para mantener a los sujetos obedientes. A través de estos sistemas, los individuos son enfrentados con un conjunto de sanciones y recompensas que influye en la extensión de su obediencia. Y esto está vinculado, en último término, a la resistencia no violenta, porque se supone que provee a los individuos con una ventana de oportunidad para efectuar el cambio dentro del estado.<

La defensa civil noviolenta recull i fa balanç dels conflictes més significatius afrontats amb mitjans noviolents fins al 1990. També exposa les claus que permetrien fonamentar una resposta civil noviolenta a dos tipus de conflictes: els cops d’estat i les invasions. Després de quasi tres dècades, molts fets han corroborat les propostes de Gene Sharp en multitud de conflictes, mostrant que és possible una resposta per fer front a les dues amenaces i que aquesta és a les mans de qualsevol poble sobretot si es prepara.<

Henry Wilt i la seva dona, Eva, han tornat a casa. Ara ell ja és cap d’estudis del Departament d’Humanitats de l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis. Tot sembla arreglat, però les coses aviat comencen a torçar-se: Wilt s’ha d’enfrontar als extremistes polítics de l’escola, perd l’autoritat, la seva dona té quatre terribles bessones, els buròcrates se’l volen cruspir. L’au pair és una terrorista disfressada, i Eva, la inefable Eva, abraça apassionadament la causa alternativa. Tot plegat, un embolic genial que l’inspector Flint acaba d’enredar.<

Tom Sharpe s’ha convertit amb les seves obres en l’autor humorístic més llegit dels nostres temps. Els seus personatges, tant els europeus con els africans, són caricatures perfectes d’homes i de conductes que conviuen sota les regles absurdes dels nostres dies. Entre els seus personatges destaca, per sobre de tots i amb llum pròpia, Wilt, un professor d’institut casat amb l’esbojarrada Eva, i ara ja amb quatre bessones, que, sense voler, sempre ho fa anar tot en orris. En aquest Wilt, més que mai el nostre protagonista es veurà una altra vegada en un embolic descomunal. L’escola viu revolucionada per un estrany tràfic de drogues. Wilt és considerat un espia rus i l’inspector Flint —un altre dels habituals en la seva galeria de persones curioses— veu sorprès com el seu fill es converteix en narcotraficant… Wilt, més que mai és un llibre d’un humor incontenible que us farà passar la vergonya de no poder parar de riure si el llegiu en públic.<

Henry Wilt torna a fer-ne de les seves. Aquesta vegada la seva insuportable esposa, Eva, decideix viatjar a Amèrica amb les seves terribles quatre filles bessones per visitar en Wally, el riquíssim oncle americà. Espantat per la perspectiva, Wilt decideix quedar-se a Anglaterra i passejar pel camp sense rumb fix, descobrint les suposades delícies d’unes vacances campestres on haurà d’enfrontar-se als vicis d’un aristòcrata pervertit, a l’avidesa incontenible de la dona d’un conegut polític i a la decadència dels serveis sanitaris britànics. Mentrestant, les seves espantoses filles se les apanyen per infligir un mal irreparable a l’odiós oncle americà.<

Atrapat en un lloc de treball que no li agrada, en Wilt segueix subjecte als capricis de les autoritats que l’envolten, tant dins de la feina com fora. Les exigències de l’Eva, la seva despòtica esposa, i les desorbitades matrícules de l’escola de les seves filles quadrigèmines li provoquen els pitjors mals de cap… deixant de banda les ressaques, és clar. Quan una família de l’aristocràcia vol contractar en Wilt com a professor particular del seu fill, un inútil que pretén entrar a la Universitat de Cambridge, ell treu foc pels queixals. Però a mesura que la situació s’embolica i l’estiu avança, en Wilt s’adona que podrà treure algun benefici econòmic d’aquella situació i aprofitar l’avinentesa per donar una lliçó a l’Eva.<

Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units (1775-1783), en la qual els colons de Nova Anglaterra es van revoltar contra la metròpoli, va sorgir una estreta amistat entre un colon americà i un pastor protestant anglès.<

Una jove Joana d’Arc —«La donzella d’Orleans»— arriba a palau a França per veure el Dofí Rei de França i és nomenada per encapçalar l’exèrcit francès. Després de guanyar moltes batalles ja no se la necessita i aviat es pensa en ella com a bruixa. Finalitzada la contesa va haver d’afrontar el judici de la Inquisició.<

Sol en una habitació d’hotel en un país submergit en la misèria, un home està insomne i malalt. L’endemà al matí hi haurà una execució política a la plaça de davant de la seva finestra. Durant aquesta nit agonitzant, rumia sobre la seva pròpia responsabilitat en la desesperada situació dels pobres i dels oprimits, i al final decidirà que fins i tot els ben intencionats són culpables si no emprenen cap acció. Amb tot, aquesta determinació ve acompanyada per la dolorosa comprensió que ell no pot, de fet, tenir el coratge de fer aquest pas endavant.<